Vot nul

La Núria Pórtulas no és una víctima dels Mossos tal i com alguns intenten fer-nos creure. El cas Pórtulas és un exemple més dels instruments d'excepcionalitat que l'estat va crear per blindar-se davant el fantasma del terrorisme. Un fantasma que han agitat i que els ha permès, des de fa temps, recuperar vells mètodes del franquisme. Com ara la Llei Antiterrorista que nega qualsevol auxili al detingut durant moltes, moltíssimes, hores. O com l'Audiència Nacional que s'ha erigit en un autèntic Tribunal d'Ordre Públic. O la mateixa llei de partits que condemna milers de persones a la mort civil. La Nuri ha caigut sota aquest entramat de lleis i instruments que no són precisament cap benefici per les llibertats democràtiques. Ara bé, alguns anarquistes d'estar per casa utilitzen la detenció de la Nuri per carregar obertament contra tots els partits sense exclusió i contra totes les institucions sense exclusió. No tots els partits van votar favorablement a la Llei Antiterrorista, no tots han estat d'acord amb la gènesi de l'Audiència Nacional, no tots han dit amén a les mesures excepcionals que l'estat ha anat generant per combatre el terrorisme. Això alguns predicadors de l'anarquisme ho saben perfectament. Com saben perfectament que no tots els partits han fet oïdes sordes a la detenció de la Nuri Pórtulas. Però el seu sectarisme interessat els ha portat a donar una ordre que volen que la ciutadania lliure segueixi sense cap mena de discussió: a les properes eleccions s'ha de votar nul per fer un favor a la Nuri. Una proclama que, d'entrada, va en contra del component local de les properes eleccions. Gràcies al vot nul de les eleccions que proclamen els suposats anarquistes és probable que gent conscienciada voti nul, que gent valenta voti nul, que gent responsable voti nul , que gent d'esquerres, ecologista, independentista, amb voluntat transformadora voti nul. Tots aquests nuls no portaran pas la Núria a casa ja que continuarà essent víctima dels partits que, curiosament, són de la facció dretana, regionalista, espanyolista o falsament progressista que van votar les lleis i els ordenaments que han fet possible una detenció arbitrària com la de la Nuri. La proclama dels nous sacerdots de l'anarquisme serà ben saludada pels especuladors, oportunistes i companyia que l'únic que volen, i desitgen, és que la gent que els pot barrar el pas voti nul. Tot i els sacerdots il.luminats que volen embolicar-se darrera la causa de la Nuri, nosaltres seguim dient: "Nuri Llibertat". Perquè la causa de la Pórtulas, agradi o no als puritans de l'anarquisme, va més enllà de qualsevol ideologia, és la causa de la democràcia en el sentit més estricte de la paraula. I la democràcia, ara i aquí, sempre es guanya exercint el dret de vot.

Escenes en campanya

La recta final de campanya exagera els tics i el nerviosisme de certs polítics. Ja se sap, arriba l'hora de la veritat i aquí el que cal és fer de tot per salvar la papereta. De Torroella de Montgrí ens ha arribat un correu curiós "un reconegut convergent ha sortit més d'una nit disfressat amb perruca i tot per arrencar cartells dels adversaris". I això que, en principi, els convergents tenen l'alcaldia! A Girona sorprenen el neguit del PSC per atacar l'aspirant Cristina Alsina i acusar-la de fer amb la Marfà una mena d'Hipercor 2. Sorprèn perquè, a priori, i segons les enquestes dels de sempre (La Vanguardia i Periodico) els socialites van a tota vela. El PP, mentrestant, fa una campanya penosa fent passejar els seus candidats-espantall amb discursos com el de la immigració i la seguretat. A ells hauríem de recordar que durant la seva estada a Govern la inseguretat va créixer moltíssim a Catalunya sobretot perquè la Guardia Civil i la Policia Nacional va començar a marxar abans del desplegament dels Mossos, i els hauríem de recordar també les múltiples regularatitzacions i retocs a la llei d'estrangeria que no han fet res més que obrir les portes de la península a la immigració il.legal. A Esquerra la campanya servirà per medir les forces amb els seus friquis dissociats: a Girona tots els rebotats de la província es presenten junts, i a Maçanet han constituït una candidatura que l'únic que fa és criticar el govern tripartit local. I una última informació, els convergents de Banyoles han perdut gas i d'allà ens arriba que l'últim míting amb el president Pujol el van omplir amb dos autocars amb gent de la comarca.

Caça als Mossos

En pocs dies estem assistint a un espectacle tan perillós com deplorable: la caça i captura a la Policia d'aquest país, la nostra policia. Sembla com si s'hagi muntat una campanya soterrada per desprestigiar, calumniar i atacar el model policial català i, per extensió, els seus agents, els que patrullen diàriament pels nostres carrers i les homes i les dones als qui confiem la nostra seguretat. Els casos recents han estat esbombats pels mitjans de comunicació amb una alegria que fa molt que pensar, i amb una irresponsabilitat que fa sospitar. Per què es vol castigar la imatge dels Mossos? Què hi ha darrera de tot això? Pot haver-hi, en part, la frivolitat naïf d'un país que mai ha tingut estructures d'estat i que, per tant, desconfia de tot allò que sigui públic. També un hi ha un fals progressisme que prefereix donar coartada al delinqüent i al xoriço abans de de creure's la versió policial. Hi ha també la temptació d'aprofitar aquest linxament als Mossos per reclamar l'antiga policia, la de tota la vida, la que ens castigava i ens menystenia i amb la qual no ens atrevíem ni a demanar-los quina hora és. Es un tic molt colonial, el d'aquest país. En tot cas, els Mossos d'Esquadra mereixen un rescabalament públic. Es la nostra policia, la que fa front al crim organitzat, la que treballant sense gaires recursos planta cara als delinqüents, als criminals i a la resta d'indesitjables. El Departament d'Interior lluny de buscar excuses i arguments, lluny d'instal.lar-se a la defensiva, ha de treure pit i dir que els Mossos són la nostra policia, i què passa?

Espectacle popular

El Partit Popular a les comarques gironines és un espectacle majúscul. En els debats els seus candidats a molts municipis s'estan convertint en showmans d'honor. Aquest és el cas de municipis com Palamós on el candidat popular ha arrencat les rialles dels congregats. Aquest és el preu que el PP està pagant per haver fet llistes com sigui, agafant el primer que passa per la cantonada, i reomplint la llista amb gent forastera de tots els racons de l'estat espanyol. Això sí, el vot a partit a aquesta gent és tan fanàtic i tant fidel que a vegades els va bé. Aquest és el cas del 2003 a Salt quan el seu candidat, un indocumentat sense límits, va doblar resultats gràcies a una frase ignorant que va ser llegida, per un sector xenòfob de la població, com a política ferma en matèria d'immigració. Però hi havia una diferència d'ara respecte al 2003: i era la pressió contra el PP exercida arreu del país en motiu de la guerra d'Iraq. Ara al carrer Migdia saben que aquest factor no hi és i per això tremolen. Es podria donar el cas que els resultats no acompanyessin, i que en un partit com el PP a Girona on hi ha hagut tantes purgues i tantes dimissions, la resultant fos un qüestionament, a partir del 27 de maig, de les operacions tàctiques de la família Veray.

Els socialistes no les tenen totes

L'omnipresent poder socialista de les comarques gironines no les té totes. Les enquestes i les percepcions, tant importants les unes comes les altres, els hi auguren un nou desgast electoral en aquestes municipals. Seria el segon, ja que al 2003, van veure debilitar molts dels seus feus. No se sap si aquest desgast és una fatiga crònica del seu electorat o també té a veure amb la crisi manifesta del partit entre maragallians i montillistes. El cas és que el PSC va perdent força. L'enquesta del Diari de Girona ja alerta del cansament del model Nadal-Pagans a Girona, però se n'entreveuen molts més. Figueres pot ser la capital de la gran volta de truita d'aquestes eleccions, com descriu avui el Punt en la seva pàgina d'engrunes. Una truita que també pot afectar dos emblemes dels socialistes com Blanes (Marigó té problemes i l'efecte Puig és imprevisible) i La Bisbal. A banda d'això, els socialistes poden veure com es frustren algunes de les seves expectatives: a Sant Feliu de Guíxols es poden veure sobrepassats per Tots per Sant Feliu, a Lloret poden rebre una clatellada històrica, a Palafrugell i Castell-Platja d'Aro poden quedar a les portes com és habitual en tants anys. I pitjor perspectives tenen al Pla de l'Estany on només han pogut tancar dues llistes, menys que en les anteriors eleccions. I podríem anar afegint més municipis on el PSC difícilment farà res: Salt, Ripoll, Calonge, Anglès, Vidreres...Alguna gent dins el pinyol socialista està reclamant, des de ja, una renovació en profunditat de l'aparell socialista.

Fantotxada Ciutadans/Ciudadanos

Això dels Ciudadanos, aquest giny sociopolític creat pels taxidermistes amb l'ajut impagable de la COPE, la Legió Estrangera, el Mundo i el neofalangisme, s'ha demostrat que era un invent sense cap consistència. Quan un grup està arrelat i té perspectives de creixement és en el món local on demostra la seva força. A les comarques gironines i malgrat el suport mediàtic i circense de tota aquesta patuleia no han pogut fer 5 candidatures: Castell-Platja d'Aro, Figueres, Girona, Blanes i Vidreres. Totes elles, a més a més, les han hagut d'omplir amb personatges del món freak, de rebotats, de passavolants que han fracassat en altres partits, de gent de trajectòria erràtica que veu en el show unionista l'últim tren de la seva particular matinada. En tot cas, les municipals a les nostres comarques demostren que aquest partit no és res més que una fantotxada, el somni febril de gent que vol confondre's i pensar que Catalunya és Sarajevo.

Publicitat Calonge

Ahir vam veure una notícia extraordinària patentada per aquesta gran casa de publicitat que és l'Ajuntament de Calonge. Des de la seva carrera cap als 10.000 amb càstings triunfitos inclosos, l'equip de govern comandant per l'il.lustre Soler no para quiet ni un instant. Del que es tracta és de vendre encara que sigui fum d'ideales. L'última notícia és que aviat es començarien les obres del Tanatori Municipal. Les imatges estaven acompanyades per un deliciós paquet de totxos que feien presagiar un inici rapidíssim de les obres. Les imatges eren divertides i ens van fer pensar en allò dels paletes de "ja hem vingut a deixar el material, tard o d'hora començarem". L'equip de govern Soler mereix un dels propers premis de la Comunicació, el premi a la inventiva d'obres i projectes i al de sortir, dia sí i dia també, a la televisió local per presentar qualsevol bagatela. Esperem que a partir del 27, l'alcalde Soler afluixi una mica o a la Televisió del Baix Empordà es veuran obligats a donar-li un programa per ell solet.

El cas Anglès

Avui ens hem despertat amb una notícia explosiva: els republicans d'Anglès fan servir sobres de l'Ajuntament per enviar cartes. La notícia en principi resultava alarmant. Es per això que els Hereus d'ELA, ens dedicat a esbrinar el que ha passat. Teòricament, els nois republicans havien fet servir el franqueig oficial de l'Ajuntament. Cosa condemnable. Però a l'hora ben estranya: els dos nois d'Esquerra són dos comparses a l'equip de govern. Qui mana és Convergència i para de comptar. Per tant? Com aconseguien el franqueig, els sobres, i la resta? Indagant hem vist que la notícia en qüestió sortia del web dels socialistes. Darrerament el PSC ens té acostumats a un estil de webs sinistre i carnisser. La denúncia la formulava, a més, un membre de la candidatura del PSC. Sospitós, no? Rautant, rautant, veiem com tot lliga: el PSC volia l'alcaldia d'Anglès i es va quedar a les portes. Va haver de participar amb urgència en un "govern de concentració". Govern del que va ser foragitat temps després. La rancúnia és dolenta. El rencor fa mal a la panxa. El PSC es veu obligat a remoure entre el fang per veure què troba. El resultat final és una notícia grotesca, no contrastada, en el fons de la qual hi ha, com quasi sempre, l'afany socialista per fer-se amb el poder. Però ja se sap que a la Royal sempre li surt un Sarkozy. I a Anglès, com a tot arreu, sortirà un Sarko de primera per acabar amb aquests rosegadors de tres al quatre.

Els Pactes futurs de la ciutat de l'Estany

Ens arriben informacions des de Banyoles que ja hi ha un pacte sobre la taula. La Plataforma-PSC podria haver pactat amb la Convergència liderada per Miquel Noguer. Ens argumenta algú molt proper a la Plataforma que n'estan tips de quatre anys de majoria absoluta d'ERC i que és hora que la ciutat canviï. Segons sembla, la Plataforma donaria l'alcaldia a Convergència a canvi de la presidència del Consell Comarcal, institució comarcal que va comptar, el 2003, amb un pacte entre els mateixos que avui volen posar-se d'acord a Banyoles. La Plataforma treballa amb l'hipòtesi de tenir d'entre 3 a 4 regidors, que sumats als 6 o 7 de CiU serien suficients per crear a Banyoles una nova majoria política. El clima del PSC a Banyoles és d'optimisme preveient que l'acord amb Convergència suposarà la torna del pacte dels republicans amb Unió que va desplaçar-los de l'alcaldia banyolina. A Convergència també es respira un clima d'optimisme ja que l'acord amb els socialistes els farà retornar a l'alcaldia, després de vint anys d'estar a l'oposició. Ens confirmen que els rumors del pacte queden perfectament avalats per les declaracions del cap de llista de la Plataforma aparegudes al Punt d'aquest dilluns. Jordi Bosch i Lleó mantenia que no faria cap pacte preelectoral a Banyoles. I això sense que ningú li preguntés. Aquest comentari s'afegeix al que va fer l'exalcalde socialista Joan Solana en la presentació de la candidatura on va posar el dit a la llaga en la gestió dels republicans i va mantenir una distància calculada amb la candidatura de CiU.

Nervis Armangué

La màquina de fabricar candidats grisos del PSC és il.limitada. El de Lloret n'és un exemple: és un home condemnat a vorejar totes les fronteres de la indiferència. Un candidat del qual ni aquí recordem el nom. L'altre cas és el de Marigó. La frase que corre per Blanes i que expressa el naufragi socialista és aquella de "l'últim que tanqui la porta, i Marigó l'últim". Però l'home gris entre els grisos, d'una grisor incomensurable, s'anomena Joan Armangué. L'alcalde figuerenc fa, avui, una carrera d'obstacles, contra la seva pròpia mediocritat. Armangué s'ha passat tots els anys de mandat venent fum en estat pur mentre Figueres perdia gas, capitalitat, empenta i dinamisme. Però ell: inalterable. De les últimes aportacions d'Armangué a la política hi ha una publicació on el govern de Figueres s'atreveix a parlar de futur i de projectes que només són obra de la imaginació febril d'algú. D'Armangué segur que no, perquè és un home sense inventiva, ni sense rauxa empordanesa. Però, en tot cas, Armangué prova de vendre-ho. Com prova de vendre la inauguració sobtada d'un local al barri del Rally o les ofertes i contraofertes d'un bus pensat pels dies de campanya. Sap Armangué que tant de descompte i tanta gratuïtitat, i tanta freqüència seran inviables per l'erari públic, però ell s'hi abona. Ni que sigui per repetir un nou mandat. L'home és tan gris que la gent del PSC ha estat calibrant, durant mesos, on el posava per fer un relleu abans d'hora (estil ciutats socialistes) Però el PSC s'ha trobat amb dos problemes infranquejables: on col.loca el gris Armangué i qui d'entre la llista de grisos es converteix en el substitut.

Socis de dia, enemics de nit

Quines estranyes aliances les que té Iniciativa en el territori. A Palamós avui hem vist als diaris una foto fantàstica (us mostrem la del Diari de Girona): els d'Iniciativa asseguts a la taula amb la CUP. Resulta que aquests dos fan societat pel que faci falta, sobretot per arreplegar vots, però, tot seguit, s'estiren els cabells. Podem veure'ls al matí fent una conferència de premsa ben abraçadets i al vespre escridasant-se pels carrers, els uns demanant la llibertat de la Nuri Pòrtulas i els altres defensant les animalades que diu en Boada. Iniciativa faria bé de començar a ser una força normal. Que n'estem segurs que n'està en condicions. I desprendre's així d'aquest farciment extemporani i excèntric que és la CUP. Iniciativa ja no necessita companys de viatge d'aquesta calanya per ser presents al territori. Iniciativa comença a ser una força normal i corrent, estesa al territori, que no deu res a ningú. Per què ha d'utilitzar unes CUP que no representen a ningú, i que més enllà del seu discurs caduc a cada poble s'han d'aliar amb qui sigui per sortir a la foto. Es hora que IC deixi anar llast i es desprengui de tipus que l'únic que saben fer és clavar cartells per Girona amb llastimoses consignes com el "que es preoCUPin" les quals van acompanyades amb les fotografies de regidors de l'Ajuntament de la ciutat escollits democràticament pel poble sobirà. Ja és hora, gent d'IC, que assumiu la vostra normalitat i despatxeu aquestes aliances que ni us aporten res, ni us són convenients per transitar com una força normalitzada. El consell és gratis.

A Castelló d'Empúries no volen fer debat

Castelló d'Empúries és un municipi peculiar. Allà hi governa un home que als seus quaranta-quatre anys ja ha estat en tres projectes polítics diferents. Primerament va ser d'Esquerra i se'n va atipar. Després es va de l'UPM i també se'n va cansar. Ara està amb els convergents. Però ho té tot controlat. Té aliats naturals, i naturalíssims, al PSC que li garanteixen pactes estables i duraders. També té aliats al PP. Quan van maldades, Sanllehí no s'arronsa. Això és el que va passar en aquesta legislatura quan els d'Esquerra el cargolaven pel tema del POUM, llavors Sanllehí va incorporar una trànsfuga republicana, la part més dèbil de la cadena, ja se sap, i li va donar dedicació exclusiva. Sanllehí viu de la política i vol seguir-ne vivint molt temps. Es per això que ara afronta unes eleccions crucials. Tan crucials que ell i els seus acòlits socialistes s'han negat a fer un dels debats organitzats pel Punt. El motiu? Oficialment, no consta. Castelló d'Empúries serà l'únic municipi gran de les comarques gironines on no hi haurà debat. Està clar, però, que les raons vertaderes d'aquesta negativa estan en el POUM, en la por de Sanllehí i els seus companys de viatge que el debat no congregui tots els els veïns afectats o descontents amb el creixement salvatge que postula Sanllehí. En tot cas, la democràcia, la transparència i el contrast d'idees en surten perjudicats. Però això no deu preocupar a un tipus com Sanllehí

El perquè de les llistes associades

Algun il.lús es pregunta encara per què les esquerres es presenten a molts pobles sota candidatures associades. Si mireu alguns d'aquests pobles on això és així descobrireu alcaldes convergents que porten anys i panys en el govern. De fet, de sobres és conegut que el transvasament més gran d'aquest país va ser d'alcaldes franquistes a alcaldes convergents. En trobaríem per parar un tren. També d'alcaldes de l'UCD- per tant, tardofranquistes- a les files de CiU. Es el reflex d'un poder total que s'ha escampat a molts pobles des de temps immemorial. Hi ha alcaldes convergents, com el de Jafre, que ho són des de temps tants reculats que no hi ha vida intel.ligent per narrar-ho. Aquest poder omnipresent ha generat en molts pobles pressions terribles cap a tot allò que sigui una alternativa política. I més si aquesta alternativa ve amb un nom d'esquerres. En aquests pobles funcionen, a tota vela, les pressions de tot tipus. Quan algun alcalde omnipresent sap de moviments de llistes és molt habitual que es truqui a gent, que se'ls vagi a veure, que se'ls interpeli. Llavors surt la resta: si vas amb els altres, prepara't. N'hi ha que els hi va la feina, a altres un contracte de serveis, a molts més llicències d'obres, permisos municipals o, senzillament, aquell vell recurs de "et farem la vida impossible". Quanta gent no podria parlar de comentaris d'aquest tipus? Les llistes associades responen, en molts casos, a aquesta por atàvica i ancestral de pobles on els mateixos han manat sempre. Es divertidissim que qui ha practicat el cacisquisme d'una forma tan bèstia i tan implacable critiqui les víctimes de tant control i tanta pressió. País! que diria el genial Forges.

Estan molt nerviosos

CiU va deixar anar, fa un cert temps,un farol de pòquer. Van dir allò que les municipals servirien per plebiscitar el nou govern de la Generalitat. Si CiU treia bons resultats voldria dir que el nostre país condemna el govern. Però no era res més que el farol d'un jugador desesperat. Els convergents que trepitgen el territori saben bé prou els problemes que tenen. A les comarques gironines, l'antic graner de vots convergent, les coses van maldades. El graner s'ensorra. La prova és que Convergència ha hagut de fer arqueologia per tancar llistes en molts llocs. Candidats com els d'Olot, Llagostera, Sarrià de Ter, Blanes o Palafrugell responen a quintes d'un altre temps. En moltes altres poblacions, com és el cas d'Anglès o Porqueres, CiU ha hagut d'apel.lar als fills dels convergents. En d'altres, com a Girona, Celrà, Sant Joan de les Abadesses o Banyoles, els convergents han hagut de recanviar els candidats a mitja partida. En d'altres com a Santa Coloma de Farners i Palamós ha esclatat la polèmica entre els uns i els altres, amb Unió de poma de la discòrdia. En altres com a Salt, Sant Feliu de Guíxols o l'Escala els alcaldes tindran problemes per mantenir-se. I així anar fent. Saben els convergents que només els queden places segures a Roses i Lloret de Mar i que la resta és un Titànic a punt d'esfondrar-se. Són així les coses. En els pobles petits les desercions d'alcaldes i regidors són massives. El PSC amb una habilitat sensacional s'ha endut una part considerable del pastís. Alguns altres se n'han anat a Esquerra i molts més han decidit plegar. Sap Convergència que la Diputació perilla i que perillen els consells, i que en molts dels municipis estan condemnats a convertir-se en una força testimonial. Es per això que tenen els nervis a flor de pell. Es per això que Mas i Duran han fet una roda de premsa envoltats de cares llargues que anuncien derrotes sensacionals. Es el que passarà. Això i res més. Per tot plegat, CiU juga la seva última carta intentant desligitimar les candidatures associades dels partits d'esquerres. Els queda el recurs del ploramica. Saben que, tard o d'hora, les coses tornaran com al principi, quan Convergència gràcies al paraigües de la Generalitat va créixer menjant-se candidatures independents, candidatures tardofranquistes i l'antiga i erràtica Esquerra. Ara, poc a poc, cadascú tornarà a casa. I a Convergència els quedarà la dreta catalana i alguna resta d'arqueologia del passat.