Estan molt nerviosos

CiU va deixar anar, fa un cert temps,un farol de pòquer. Van dir allò que les municipals servirien per plebiscitar el nou govern de la Generalitat. Si CiU treia bons resultats voldria dir que el nostre país condemna el govern. Però no era res més que el farol d'un jugador desesperat. Els convergents que trepitgen el territori saben bé prou els problemes que tenen. A les comarques gironines, l'antic graner de vots convergent, les coses van maldades. El graner s'ensorra. La prova és que Convergència ha hagut de fer arqueologia per tancar llistes en molts llocs. Candidats com els d'Olot, Llagostera, Sarrià de Ter, Blanes o Palafrugell responen a quintes d'un altre temps. En moltes altres poblacions, com és el cas d'Anglès o Porqueres, CiU ha hagut d'apel.lar als fills dels convergents. En d'altres, com a Girona, Celrà, Sant Joan de les Abadesses o Banyoles, els convergents han hagut de recanviar els candidats a mitja partida. En d'altres com a Santa Coloma de Farners i Palamós ha esclatat la polèmica entre els uns i els altres, amb Unió de poma de la discòrdia. En altres com a Salt, Sant Feliu de Guíxols o l'Escala els alcaldes tindran problemes per mantenir-se. I així anar fent. Saben els convergents que només els queden places segures a Roses i Lloret de Mar i que la resta és un Titànic a punt d'esfondrar-se. Són així les coses. En els pobles petits les desercions d'alcaldes i regidors són massives. El PSC amb una habilitat sensacional s'ha endut una part considerable del pastís. Alguns altres se n'han anat a Esquerra i molts més han decidit plegar. Sap Convergència que la Diputació perilla i que perillen els consells, i que en molts dels municipis estan condemnats a convertir-se en una força testimonial. Es per això que tenen els nervis a flor de pell. Es per això que Mas i Duran han fet una roda de premsa envoltats de cares llargues que anuncien derrotes sensacionals. Es el que passarà. Això i res més. Per tot plegat, CiU juga la seva última carta intentant desligitimar les candidatures associades dels partits d'esquerres. Els queda el recurs del ploramica. Saben que, tard o d'hora, les coses tornaran com al principi, quan Convergència gràcies al paraigües de la Generalitat va créixer menjant-se candidatures independents, candidatures tardofranquistes i l'antiga i erràtica Esquerra. Ara, poc a poc, cadascú tornarà a casa. I a Convergència els quedarà la dreta catalana i alguna resta d'arqueologia del passat.