La relació entre el soci gros, PSC, i socis petits- ERC i Iniciativa- no va per bon camí. La turbulenta primera fase ha deixat ferides que lluny de cicatritzar comencen a tenir molt mal color. Pluma i Pagans ja van tenir un primer advertiment en aquell inici de negociacions. L'advertiment es deia tripartit a la vitoriana i ni Pluma ni Pagans van adonar-se que la cosa anava de veres. Els falta la cintura lògica de tants anys de manca d'exercici, sobretot d'exercici en la convivència i la coalició. Els seus militants de base (no ens enganyem, al PSC la figura del militant de base no és res més que un càrrec que porta a sou des de finals dels anys 70) els van escridassar per les cessions fetes als socis. Es així com un PSC que nascut, crescut i envellit a govern entén la relació amb els socis de govern: sempre des del domini aplastant, mai des de la relació intel.ligent i constructiva. Ara, el PSC gironí se sent dolgut per haver deixat anar quatre enciams i quatre escaroles del seu hortet de tota la vida. Se sent dolgut i és per això que s'ho fa cobrar en els últims serrells de la negociació. El PSC juga a temptar la sort i sembla disposat a fer surf sobre l'estimball. Ens consta que els últims detalls, ínfims i ridículs, per tancar el pacte són defensats aferrissadament pel PSC. Quasi amb la tendència suïcida de rebentar-ho tot i d'acabar amb les últimes gotes de confiança amb els seus socis. Aquest pacte neix amb mala salut. Mentrestant, l'hàbil Puigdemont espera. Sap perfectament que és qüestió de temps, potser de mesos, o de setmanes, però que aquest tripartit té una molt mala salut. Sense feeling, sense cap mena de química, aquest tripartit pot saltar pels aires a les més mínima ocasió. Llavors mirarem definitivament cap a Vitòria-Gazteiz. I llavors és molt probable que veiem néixer a Girona el principi d'un canvi profund i potent. La fi d'aquests 30 anys de socialisme tronat. Els últims serrells ja no són pas els de la negociació, són els d'una llarga cabellera que, poc a poc, es va retallant.
La relació entre el soci gros, PSC, i socis petits- ERC i Iniciativa- no va per bon camí. La turbulenta primera fase ha deixat ferides que lluny de cicatritzar comencen a tenir molt mal color. Pluma i Pagans ja van tenir un primer advertiment en aquell inici de negociacions. L'advertiment es deia tripartit a la vitoriana i ni Pluma ni Pagans van adonar-se que la cosa anava de veres. Els falta la cintura lògica de tants anys de manca d'exercici, sobretot d'exercici en la convivència i la coalició. Els seus militants de base (no ens enganyem, al PSC la figura del militant de base no és res més que un càrrec que porta a sou des de finals dels anys 70) els van escridassar per les cessions fetes als socis. Es així com un PSC que nascut, crescut i envellit a govern entén la relació amb els socis de govern: sempre des del domini aplastant, mai des de la relació intel.ligent i constructiva. Ara, el PSC gironí se sent dolgut per haver deixat anar quatre enciams i quatre escaroles del seu hortet de tota la vida. Se sent dolgut i és per això que s'ho fa cobrar en els últims serrells de la negociació. El PSC juga a temptar la sort i sembla disposat a fer surf sobre l'estimball. Ens consta que els últims detalls, ínfims i ridículs, per tancar el pacte són defensats aferrissadament pel PSC. Quasi amb la tendència suïcida de rebentar-ho tot i d'acabar amb les últimes gotes de confiança amb els seus socis. Aquest pacte neix amb mala salut. Mentrestant, l'hàbil Puigdemont espera. Sap perfectament que és qüestió de temps, potser de mesos, o de setmanes, però que aquest tripartit té una molt mala salut. Sense feeling, sense cap mena de química, aquest tripartit pot saltar pels aires a les més mínima ocasió. Llavors mirarem definitivament cap a Vitòria-Gazteiz. I llavors és molt probable que veiem néixer a Girona el principi d'un canvi profund i potent. La fi d'aquests 30 anys de socialisme tronat. Els últims serrells ja no són pas els de la negociació, són els d'una llarga cabellera que, poc a poc, es va retallant.
12 comentaris:
no m'extranya, entre el videll de l'Oloriz i els autodestroctius d'ERC pot acavar com dieu.
Al PSC a girona el trio lalala pagans-pluma-salamaña els portara al desastre, fins i tot en Puigdemont ja sembla l'alcalde.
en puidemont no es que esperi, es que ha perdut
Feliu, Pluma, o Tió poden agafar el relleu de la pagans ràpidament.
Perdona, anònim, bidell s'escriu amb b de burro, quan escrius autodestroctius deus voler dir: autodestructius, i no s'acava sinó que s'acaba. Un exercici, el teu, esplèndid d'ortografia! Això sí: no et falta suficiència i xuleria per tractar els demés. Xulo i ignorant: socialista, segur.
no m'extranya, entre el bidell de l'Oloriz i els autodestructius d'ERC pot acabar com dieu.
ara?
Disculpes
El pacte tripartit a Girona té una mala salut de ferro. Això implicarà una llarga i profitosa vida al pacte. Ningú del tripartit sería tant inscoscient com per deixar el govern en mans de ciu, i que en puigdemont, amb tota la seva mediocritat intelectualoide poses les grapes al poder de girona. Quatre anys de grisor aamb en puidemont, ens farien perdre el tren de la modernització de la ciutat.
En definitiva, que d'aquí a trenta anys podrem celebrar els 60 de govern socialista a la ciutat i per merits propis!!!
I girona serà socialista, i catalunya serà socialista i espanya serà socialista i europa serà socialista.
Que tingueu un bon socialisme!!!!
serem socialistes gironins malgrat la pagans.
Aquest "socialista" sembla més propi d'una secta que d'un partit polític, sempre taralejant la mateixa cançoneta. Quin pesat!
Quan algú diu que "Girona serà socialista, i que Catalunya serà socialista, i que Europa serà socialista" no és res més que un cretí que mira massa la tele de Corea del Nord. En tot cas és un cretí entrayable perquè la resta de socialistes d'aquest país saben que això del socialisme no és res més una coartada per entrar en un establiment públic i cridar: "esto es un atraco".
Estic d'acord que en Ponç Feliu i l'Ignasi Thió han d'agafar el relleu... però no, de cap de les maneres en Pluma. En Pluma hauria de marxar junt amb la Pagans i la Salamaña. I ben lluny, i que no emprenyin.... perquè tots tres són uns prepotents i, sobretot en Pluma i la Salamaña van de sobradíssimssssss.
Endavant Ponç, Ignasi i també en Jofre i la Freixenet!
sí i la faxedas pot ser una gran alcaldessa!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici