Caça als Mossos

En pocs dies estem assistint a un espectacle tan perillós com deplorable: la caça i captura a la Policia d'aquest país, la nostra policia. Sembla com si s'hagi muntat una campanya soterrada per desprestigiar, calumniar i atacar el model policial català i, per extensió, els seus agents, els que patrullen diàriament pels nostres carrers i les homes i les dones als qui confiem la nostra seguretat. Els casos recents han estat esbombats pels mitjans de comunicació amb una alegria que fa molt que pensar, i amb una irresponsabilitat que fa sospitar. Per què es vol castigar la imatge dels Mossos? Què hi ha darrera de tot això? Pot haver-hi, en part, la frivolitat naïf d'un país que mai ha tingut estructures d'estat i que, per tant, desconfia de tot allò que sigui públic. També un hi ha un fals progressisme que prefereix donar coartada al delinqüent i al xoriço abans de de creure's la versió policial. Hi ha també la temptació d'aprofitar aquest linxament als Mossos per reclamar l'antiga policia, la de tota la vida, la que ens castigava i ens menystenia i amb la qual no ens atrevíem ni a demanar-los quina hora és. Es un tic molt colonial, el d'aquest país. En tot cas, els Mossos d'Esquadra mereixen un rescabalament públic. Es la nostra policia, la que fa front al crim organitzat, la que treballant sense gaires recursos planta cara als delinqüents, als criminals i a la resta d'indesitjables. El Departament d'Interior lluny de buscar excuses i arguments, lluny d'instal.lar-se a la defensiva, ha de treure pit i dir que els Mossos són la nostra policia, i què passa?