Alcaldes convergents festegen els rivals

La travessa del desert és fa excessivament llarga per una sèrie d'alcaldes convergents. L'any 2003 el Pacte del Tinell va deixar a pa i aigua a una sèrie d'alcaldes convergents acostumats a entrar a la Generalitat com qui entra al menjador de casa seva. La majoria estaven molt ben acostumats. La majoria baixaven fins al celler per amorrar-se a la bota. La majoria tenien saques de les grosses per anar a buscar subvencions, ajudes i ajudetes. Aquells anys van ser una mica magres però a can CiU els van demanar paciència. Els van explicar el cuento xino de la sociovergència per tenir-los entretinguts. "Tard o d'hora tornarem a govern i ens refarem de la sequera" Els hi explicaven gent com la Madre d'Olot. Al 2006, i després del pacte de les genolleres de la Moncloa, els Ciux ja es van veure de nou a govern. Es qüestió de setmanes els hi deien als seus alcaldes. La Madre d'Olot, el Cucut de Ripoll, en Serrells i la resta només feien que predicar perquè la tropa es quedés quieta. Però els sociates, els d'en Saura i els altres van pactar novament. I, vés per on, els alcaldes es van tornar a trobar a l'estacada. Un altre desert per endavant. Ara, molts d'ells, comencen a fer-se estimar pels qui manen. Estem parlant, sobretot, d'alcaldes de pobles petits, acostumats a manar durant molts anys i acostumats a rebre molta pasta de govern. Es deixen estimar i llencen cables a sociates i als d'en Rovira. Tothom ho sap i és profecia: des de Política Territorial i tambés des de Governació es reben moltes trucades...i moltes peticions de visites...des de la Dipu, també. CiU sap que el que va passar a Lleida fa escassos mesos pot ser una broma comparat amb el que passarà per aquí. Al cap i a la fi, que ningú s'escandalitzi: els convers van créixer, i molt, gràcies a fer servir les seves munyidores de govern en els primers anys de governs Pujol. Ara el boomerang els torna, i amb una fúria considerable.

Sanllehí, que te ví

Xavier Sanllehí és la transmutació de la política per excel.lència. Fins al punt que ja no li queden més partits que visitar. Ell ho ha provat tot ni que sigui per curiositat. Però ara està en hores baixes. Els seus l'han deixat a l'estacada- una regidora el va sorprendre votant el republicà Güell- i ara viu moments delicats. El seu nou partit, el PSC, no ha arribat a temps per salvar-lo i s'ha trobat fora de govern i amb un Ajuntament que li busca les puces. Coses de la vida, Xavi. Ara, resulta, que el nou consistori ha trobat una picassada de factures que estaven en calaixos perduts de l'Ajuntament. La prova del cotó! Fins avui, el nou Ajuntament de Castelló era linxat als diaris per "pacte antinatura" i per "transfuguisme" Aquestes acusacions feien riure venint d'un alcalde que ha estat a tots els partits possibles. Però ara, l'antic alcalde Sanllehí és qui està en el candeler. Ara és ell qui s'ha d'explicar. I a ell li pertoca justificar com és que a l'Ajuntament han aparegut tantes i tantes factures. Més d'un milió d'euros, poca cosa! Es el moment que en Sanllehí s'expliqui i es deixi de romanços.

El nen d'Amer s'avorreix

El nen d'Amer és el cul d'en Jaumet. És l'especialista número u en encetar projectes per després abandonar-los de qualsevol manera. El nen d'Amer era el protegit de Can Hermes i feia viatges i viatgets mentre la resta procurava justificar el sou. El nen d'Amer va passar a la Casa de Cultura per dirigir-la. Va ser un desastre i un desori i la prova de foc que el nen d'Amer de gestió seriosa no en sap ben res. El nen d'Amer, en cabat, va agafar un altre projecte de Can Hermes- un diari en anglès- i una mica més i enfonsa el diari i enfonsa Can Hermes. El nen d'Amer anava de republicà i supersobiranista fins que els de CiU li van fer pessigolles. I el nen d'Amer ho va veure clar. Li van oferir de tot: ser conseller, ser director general, portar més diaris en anglès i més cases de cultura. El nen d'Amer, amb el seu serrell escombra, es va afiliar a Can Mas. El nen d'Amer va veure que el seu partit perdia les eleccions i després l'obligava a intentar treure la Pagans de la Plaça del Vi. El nen d'Amer és molt savi i es va presentar a les eleccions, i va tornar a perdre, com està escrit, i va fer un ridícul encara més espantós. El nen d'Amer va veure que al seu poble guanyaven els republicans i que a la Diputació CiU ja no pintava ben res. El nen d'Amer, ara, només fa que intentar donar lliçons. Però ja se sap que ell i el seu serrell estan per abandonar projectes, deixar-los tirats a la cuneta, perdre sempre. Ahir era un diari en anglès i avui és la casa comuna del mascatalanisme. El nen d'Amer està per l'arrastre. I ara s'avorreix com una ostra i l'únic que pot fer és bufar el seu serrellet i mirar si pot seduir alguna joveneta al Nummulit. T'ha passat l'arròs, nen d'Amer.