El PSC de caça pel Pla de l'Estany
El PSC sempre ha tingut un territori inhòspit: el de la comarca de Banyoles. Als anys 80 tenia gent de vàlua però tots eren conscients que els pesava la marca socialista en una comarca profundament pujolista. D'aquí va néixer la Plataforma i els Solana i cia es van fer amb l'alcaldia gràcies, precisament, a amagar la marca PSC. La Plataforma va ser decisiva a Banyoles fins el 99 en que va ser apartada per Esquerra. El 2003 el PSC va fer el primer intent per desembarcar amb força al Pla de l'Estany: la Plataforma va vincular-se definitivament als socialistes, i es van fer dues llistes socialistes més: a Serinyà (el poble on viu Manel Nadal) i Cornellà del Terri (de la mà de la jefa de la Unió de Pagesos del Pla de l'Estany) Els resultats dels socialistes, però, van ser més aviat pobres. Possiblement per això, el PSC es va fer amb els serveis d'un home amb mundologia, un polític de debò: en Pere Lladó. LLadó ha estat treballant a l'ombra des del 2003. El seu càrrec a Indústria de la Generalitat l'ha permès moure's amb tranquil.litat i fer el que sap fer: convèncer gent, guanyar-se gent, travar bones relacions. Avui el Diari de Girona ens desperta amb una notícia com la d'un Figueras (l'alcalde convergent de Cornellà del Terri) festejant amb els socialistes. Rere l'operació de caça de Figueras hi ha el seu bon amic Lladó, certament. I l'exdiputat convergent i avui assessor d'Indústria prepara noves i fulgurants incorporacions. Els nostres talps al territori ens parlen que Lladó té bones amistats en pobles com ara Esponellà, Crespià, Serinyà, Porqueres i Palol de Revardit. Llocs inhòspits pel PSC. Llocs on, de la mà de la fura d'en Pere, es podrien muntar candidatures suficientment solvents com per fer tremolar el fins ara omnipresent poder convergent. A hores d'ara, ens consta que el poder convergent local està neguitós davant una operació que pot deixar en no-res al mite del cavall de Troia.