Narcís Gibrat és el cèlebre alcalde de la Tallada, un municipi a cavall entre els dos empordàs. Gibrat, com el seu poble, també ha estat a cavall de moltes coses, en especial de partits polítics. Ens expliquem. Primer va ser militant d'Esquerra. Home fidel a Josep Hortalà- l'inefable individu al qual, ben aviat, li dedicarem sucosos divertimentos- va abandonar Esquerra quan l'actual capo de la Borsa va ser bandejat en un Congrés Extraordinari. Els partidaris d'Hortalà van dividir-se en la fugida. El grup més nombrós- capitanejat pel Baró d'Oix- va formar un sucedani anomenat Esquerra Catalana per entrar de caps a Convergència. Gibrat va ser dels pocs que no va triar aquell camí i va preferir les faldilles socialistes. L'alcaldia de la Tallada, gràcies a Gibrat, va passar d'Esquerra al PSC. De la nit al dia. Fa temps, però, que en Narcís es troba incómode a les files socialistes. Deu haver vist passar molts càrrecs per davant que han acabat ocupats per altres companys de partit. Deu haver vist passar el temps i no es veu de diputat provincial de l'oposició durant tota la vida. És per això que fa temps que Gibrat s'ofereix en veu alta. A tort i a dret. Ens consta que s'ha ofert als republicans però l'Arzalluz i els seus pistolers no compten amb ell. Ens consta, també, que s'ha ofert a Convergència. I com que a CDC viuen èpoques difícils estan disposats a ser molt més generosos. Gibrat, de moment, ha fet efectiu el seu pas al grup mixt de la Diputació. Primera escenificació. No ens estranyi que la segona etapa del seu viacrucis particular sigui una roda de premsa amb en Casadesús al costat. Serà CDC l'última etapa en el camí d'aquest pelegrí de la política? Temps al temps. Els Hereus dels Àngels Confidencial seguirem informant.
Cop d'efecte de l'alcalde Lobato de Sant Feliu de Guíxols. L'home que porta mesos resistint el setge ferotge de l'oposició (PSC, ERC, IC i els independents de Tots per Sant Feliu) ha sortit al contraatac. La víctima és un venerable exregidor socialista, en Ribas, que ha vist com urbanisme entrava a casa seva per paral.litzar unes obres il.legals. Ribas ho ha reconegut de seguit. Però el que més sorprèn a la capital ganxona és la celeritat, i el zel, amb que han obrat l'Ajuntament en matèria de disciplina urbanística. Una celeritat i zel que són una entelèquia en la ciutat on mana i remena l'inefable regidor d'urbanisme i especialista en robots Josep Amat. Un zel i una celeritat que l'oposició no ha vist en qüestions com el carrer Montjoi- on l'Ajuntament ha permès que un particular tanqui un carrer públic- o en POUM (ple de buits i amb irregularitats que van saltar a la palestra en el seu dia) Avui, però, l'hàbil Lobato ha aixecat una cortina de fum que es diu obres a casa d'en Ribas amb la que intentarà tapar moltes coses.
Pel que fa a la política local, Santa Coloma de Farners és el país de l'estrambote. Una confluència de vents i temperatures irregulars deu provocar estranys comportaments polítics difícils de comprendre. Els últims episodis així ens ho recorden. A Convergència, per exemple, ha saltat una crisi de ganivets a l'iogular per un fet que hauria de ser el més raonable del món: la reelecció de l'alcalde. Hi ha hagut les primeres dimissions entre les quals s'hi compta la d'un pintoresc personatge, un tal Ruiz, amic de les cartes al director dels diaris i de les polèmiques. A en Ruiz l'ha acompanyat un altre personatge històric de Convergència. A Esquerra també hi ha hagut ball de bastons. L'elecció de Xavier Bruset, home de negocis i molt conegut a la vila, ha provocat l'ira furibunda d'una sèrie de personatges que comparteixen el pintoresquisme dels crítics de Santa Coloma. Entre ells l'antic cap de llista de 2003, un xicot que ara plega al.legant que Esquerra ha pactat amb en Montilla. A Santa Coloma són conegudes les absències de Piany per motius professionals, potser per això tot just ara s'ha assabentat del pacte dels republicans amb el PSC. El més segur que els crítics republicans acabin pelegrinant a venerar al seu ídol favorit: el metge i irredent Carretero. Hi ha un nexe entre els uns i els altres: la colomenca Carandell que, segons sembla, fa costat al qui en el seu dia la va fitxar a Governació. Algú es preguntarà, i els altres partits com estan a Santa Coloma de Farners? El del PP ha estat repudiat per la direcció "provincial". I el PSC està tan fotut a la capital de la Selva que ni crisis té. Els ecoenciams segueixen en stand-by.
