Els socialistes i els convergents han rebentat el pacte de Vidreres que ells mateixos van firmar fa pocs dies. Rocambolesc. En teoria la sociovergència és sempre el pacte més estable que pot haver-hi, perquè el signen els clàssics de la política. Però en el cas Vidreres no pot haver-hi res que s'acosti a l'estabilitat. Des de temps immemorial aquest municipi selvatà està condemnat a omplir pàgines senceres de l'actualitat política. Fins a l'extrem, que ELA Confidencial recomana als dos diaris de les nostres comarques que instal.lin a Vidreres una delegació permanent. De les legislatures anteriors de sobres són conegudes les trifulgues entre els alcaldes i el líder dels parcel.listes d'Aiguaviva Park. Es va instal.lar, llavors, l'argument que tota la inestabilitat de Vidreres era culpa de Valvivieso. Però el temps ha demostrat que amb o sense Valdivieso, Vidreres està abocada a l'enfrontament i la controvèrsia. La legislatura passada ja va ser un excel.lent botó de mostra de pactes, cessaments, amenaces i la sensació que un petit cop de vent podia fer bolcar la barqueta. Ara, la legislatura promet encara més. El pacte subscrit acaba de volar pels aires. I el millor de tot és que la inestabilitat de Vidreres pot anar passant, com si d'un incendi incontrolat es tractés, de poble a poble de la rica i frondosa comarca de la Selva. Seguirem conspirant.
