Juan Antonio Samaranch per Banyoles

Sectors convergents banyolins han mostrat la seva preocupació per la presència de Juan Antonio Samaranch a Banyoles en un acte del candidat Miquel Noguer. De sobres és coneguda l’íntima amistat dels dos cèlebres personatges. Fa anys que Samaranch es va fixar en el jove Noguer i el va catapultar a les més altes instàncies de la Caixa. Noguer creu que la presència de Juan Antonio Samaranch a Banyoles serà benefeciosa per la seva candidatura. Però una altra cosa és la popularitat de l’exmandatari del COI. Amb el temps s’ha anat descobrint què s’hi amagava rere el somrirure beatífic de Juan Antonio. Un home del règim feixista que va ser Delegado de Deportes i “presidente de la Diputación de Barcelona”. Samaranch era un home indispensable pel règim feixista: un col.laboracionista que es passejava per Catalunya i que oferia la imatge més amable del règim. Home que coneix les comarques gironines per les seves festes xics en el S’Agaró dels inicis: festes interminables amb les quals s’havien acabat atorgant el sobrenom de “las brigadas del amanecer”. El pas de Samaranch pel COI tampoc és exempt de polèmica pels esclats de corrupteles que van esclatar al seu voltant. I és allà on Samaranch va exercir de Juan Antonio al barrar al pas a qualsevol intent de crear el Comitè Olímpic Català. Un demòcrata de tota la vida, un patriota de pedra picada, un home íntegre. Un llibre en anglès, The Lord Of The Rings (no pas el de Tolkien), retrata a la perfecció quin personatge s’amaga rere la màscara. Hi ha gent a Convergència de Banyoles que no veu clar que l’alcaldable es faci la foto amb Samaranch. Però l’alcaldable Noguer estava entusiasmat presentant el seu godfather davant les cinquanta persones del món de l’esport banyolí. A l’àpat, i per recordar els vells temps d’en Juan Antonio es va servir vi de la terra: un Rioja etiquetat amb la bandera espanyola. Que n’aprenguin!

Iniciativa fitxa l'home que va extreure els àrids del Fluvià

Ecologistes de debò, com tu i com jo. Els d'Iniciativa s'apunten a totes les modes, reivindicacions i lluites. Bé, a totes no, en les de la llibertat de la Nuri Portulas acostumen a estar "desapareguts en combat". Ja se sap, però, que a les municipals es tracta de fer llistes a tot arreu i que això, en algun cas, posa en entredit els mateixos principis ideològics del partit. Aquest és el cas de Sant Miquel de Fluvià. En l'obsessió per créixer al preu que sigui, Iniciativa ha forçat una candidatura en aquest petit municipi de l’Alt Empordà. La sorpresa és que aquesta llista està encapçalada per Lluís Serra i Brugada, antic alcalde del municipi pel PSC, home de moda fa temps el món municipalista socialista de les comarques gironines. Fins al punt que aquest senyor va figurar a les llistes del Parlament de Catalunya l’any 1992. Serra i Brugada es ventava de sopar i fer postres amb el mateix Pasqual Maragall. Però el temps l’ha fet caure en desgràcia. L’any 2003, Serra i Brugada encara va encapçalar la candidatura socialista a Sant Miquel, ell tenia la marca oficial però l’hàbil Martí Sans ja havia apostat en secret per un jove prometedor, i no es va equivocar, la llista independent- amb suport implícit del PSC- va arrasar, i avui el jove prometedor és un alcalde de primera i s’ha quedat amb la marca del PSC. L’altre, el perdedor, ha fitxat per Iniciativa. Però quin és el problema d’aquest alcalde perdedor? Doncs que al llarg de molts anys va ser l’home fort d’Arids Sant Mori, l’empresa encarregada d’extreure àrids del Fluvià a punta pala. Arids Sant Mori SL tenia el seu objectiu social al Castell de Sant Mori i va ser dissolta un cop el riu ja no va donar més de si. Aquest personatge tan modèlic a nivell mediambiental figura avui en una llista ecologista de debò i sostenible tot el dia. Mentre per sota mà incorporen a gent d’aquesta mena, davant dels micròfons donen lliçons de coherència. Ce la Vie!

Les marques blanques de CiU: Alternativa Verda

A Can Convergència diuen que no tenen marques blanques. És cert, en part. A Convergència el que s'estila és muntar candidatures amigues, per dividir el vot de les esquerres i facilitar així el triomf dels seus alcaldes. Aquest és el cas de l'Alternativa Verda de l'inefable Santiago Vilanova. El Doctor Vilanova té una assessoria mediambiental que al llarg d'uns quants anys ha xuclat fort de l'alcaldia convergent de Sant Feliu de Guíxols. L'excusa: un fantasmal projecte anomenat Espai Costeau que ha acabat com el rosari de l'aurora, però que va servir perquè en Vilanova tingués uns bons encàrrecs. Resulta, doncs, que el partit d'en Vilanova es presenta en quatre poblacions. En tres d'elles -Roses, Sant Feliu i Palau Savardera- hi ha alcaldes convergents, i alguns d'ells, com en Deusedas de Palau o en Lobato de Sant Feliu, poden perdre l'alcaldia. A Palau les esquerres s'han reunit al voltant d'una única candidatura per desplaçar un tipus molt amic del totxo. A Sant Feliu les esquerres treballen fort per intentar acabar amb el despostisme ciux. Allà hi ha en Vilanova amb el seu aplec peculiar de candidats. Entre els candidats ganxons d'en Vilanova hi ha una mica de tot: un tal Surroca de Torroella de Montgrí, una tal Maria Rosa Comellas astròloga de Barcelona, una tal Montserrat Batllori que anava a la llista d'Alternativa a les Municipals de Barcelona, gent de la CUP, gent d'Izquierda Republicana (com una tal Luisa Pena o un tal Venancio Diaz, candidats d'IRE a les generals de 2004) I tots liderats per Santiago Vilanova, que també va anar de candidat a les municipals de 2003 de la ciutat de Barcelona. Tot molt ganxó, vaja. La llista de Roses està encapçalada per un antic regidor d'Iniciativa a Barcelona, en Josep Puig i Boix, un històric del partit que el trobem presentant-se ara sí i demà també per Alternativa allà on faci falta. A Tossa de Mar trobem una tal Marigot Latorre que el 2006 anava a les llistes de Tarragona i veïns de Barcelona i Tordera per reforçar la llista. I a Palau Savardera hi trobem un tal Muscolino que encapçala la candidatura, dels Muscolino de tota la vida de Palau!

Iniciativa ens vol fer riure una estoneta

Els amics d'Iniciativa s'han llançat de caps al món de l'espectacle. Ara ens han sortit amb una sèrie d'acudits per animar-nos la precampanya. Com aquest de denunciar les marques blanques de PSC i Esquerra. Ja ho sabem que és lleig això de les marques blanques i que el millor és anar a cara descoberta. Però en aquest país nostres encara hi ha molt de caciquisme sobretot en la ruralia controlada pels mateixos des de fa set o vuit segles. Els mateixos que abans eren dels partits de la restauració, després van ser de la Lliga, i tot seguit de la Falange, l'UCD i Convergència. Però que Iniciativa critiqui les marques blanques, fa molt de riure. A tall il.lustratiu citarem unes quantes marques blanques que Iniciativa té en territori gironí. Per començar Alternativa per la Garrotxa, els emboscats d'IC en el prepirineu gironí. Alternativa és, a més, un totum revolutum on s'hi barregen neorurals, antics comunistes, sostenibles i, finalment, la mauletada de cada lloc. Després trobem l'Entesa Junts per Palafrugell, Independents de Begur-Esclanyà, Millorem Regencós, Torrent per Torrent, Nova Opció per Ullà, Veïns de Sant Mori, Alternativa per la Cerdanya, Entesa pel Progrés d'Arbúcies, Independents d'Entesa de Riells i Viabrea, Partit Independent de les Guilleries, Entesa per Santa Coloma de Farners i Entesa per Susqueda. Una bona carretada de llistes que demostren que Iniciativa està empastifada de marques blanques. De fet, Iniciativa sencera és una immensa marca blanca, un subterfugi que en el seu dia va sortir per amagar la marca comunista.

Els corcs són democratacristians

Aquest any la Federació més malavinguda de les federacions polítiques, els CiU, han tornat a demostrar que el matrimoni és més de conveniència que d'una altra cosa. A Vidreres, finalment, han evidenciat un dels malestars més generalitzats: el de convers contra unionistes. Els plats pel cap, novament. Volien, ara, tancar pàgina en la famosa nit negra de Banyoles on les desavicences van portar al cap de llista Vicens a trencar la baralla. Un episodi on es va demostrar, novament, que la pugna entre els uns i els altres és forta, i que Unió és un corc perillós en les bigues convergents. Aquest any el nou candidat banyolí ha volgut fer un peripé per tancar pàgina dels sucessos del passat. Ell, en el fons, és home de confiança de la gent d'Unió i això ho saben molts capitostos convergents locals que el miren amb malfiança. Duran i Lleida va criticar l'altre dia l'OPA hostil dels socialistes i republicans cap als alcaldables convergents. El de la Franja volia, així, que totes les mirades desviessin la seva atenció per no fixar-se en un fet inqüestionable: la guerra profunda a dins de CiU. A les comarques gironines ha tingut episodis recents en llocs com Girona, Vidreres o Palamós. Ciutats grans. I la nova guerra es prepara de cares a l'endemà del 27 de maig i tindrà com a escenari la Diputació de Girona. Unió és el corc. Es la plaga que va menjant-se la biga i que amenaça en fer baixar tot l'edifici. Poden dir el que vulguin, però, en el fons, els convergents saben que a ells el mal no els ve d'Almansa, els ve de la Franja.

Finalment: les llistes de les comarques gironines

Els partits han estat pedalant fins a última hora per tancar llistes. A la fi, les xifres tornen a demostrar que els republicans van llançats de la mà del Lampista de Banyoles. Els d'Esquerra creixen prop del 40% i se situen a tocar els socialistes. A Can PSC també han fet un esforç però ha estat per caçar alcaldes i alcaldesses convergents. Reconeixem que els ha fallat l'Operació Lladó del Pla de l'Estany amb la que van intentar capturar dos alcaldes d'aquesta comarca. Una Operació que Hereus d'ELA va avançar i que va intentar-se produir (El PSC jugant amb la compra d'en Figueras de Cornellà ha perdut la seva antiga llista liderada per Russet, que ara va per indedependents) Tot i així, el PSC ha captat alcaldes a la zona de l'Alt Empordà: com Rabós i Vila-Sacra, i s'ha anat reforçant en tot el territori. Sorprèn també que el PSC és el partit amb més llistes associades: prop de 70. El que demostra que la marca socialista encara és un escoll per entrar a segons quins pobles. Els Convers n'han fet prop de 200 però han tingut més problemes que mai. Els ha costat tancar llistes a molts llocs i en d'altres han hagut de recórrer a fills o nets d'antics militants o, senzillament, als avis que ja estaven a la reserva. Sorprèn també l'estancament d'IC, que no ha crescut gaire, i que se situa en el mig centenar de llistes, ben lluny del que feia pensar. A la Garrotxa, per exemple, Alternativa per la Garrotxa- la marca blanca d'en Saura i Cia- ha perdut la meitat de les llistes que al 2003. Finalment qüestions inquientants: a Olot es presenta la Plataforma per Catalunya, del feixista de l'Anglada, i a alguns punts de la demarcació (com Caldes o Vidreres) apareixen els falangistes de postí anomenats Ciudadanos.