Els corcs són democratacristians

Aquest any la Federació més malavinguda de les federacions polítiques, els CiU, han tornat a demostrar que el matrimoni és més de conveniència que d'una altra cosa. A Vidreres, finalment, han evidenciat un dels malestars més generalitzats: el de convers contra unionistes. Els plats pel cap, novament. Volien, ara, tancar pàgina en la famosa nit negra de Banyoles on les desavicences van portar al cap de llista Vicens a trencar la baralla. Un episodi on es va demostrar, novament, que la pugna entre els uns i els altres és forta, i que Unió és un corc perillós en les bigues convergents. Aquest any el nou candidat banyolí ha volgut fer un peripé per tancar pàgina dels sucessos del passat. Ell, en el fons, és home de confiança de la gent d'Unió i això ho saben molts capitostos convergents locals que el miren amb malfiança. Duran i Lleida va criticar l'altre dia l'OPA hostil dels socialistes i republicans cap als alcaldables convergents. El de la Franja volia, així, que totes les mirades desviessin la seva atenció per no fixar-se en un fet inqüestionable: la guerra profunda a dins de CiU. A les comarques gironines ha tingut episodis recents en llocs com Girona, Vidreres o Palamós. Ciutats grans. I la nova guerra es prepara de cares a l'endemà del 27 de maig i tindrà com a escenari la Diputació de Girona. Unió és el corc. Es la plaga que va menjant-se la biga i que amenaça en fer baixar tot l'edifici. Poden dir el que vulguin, però, en el fons, els convergents saben que a ells el mal no els ve d'Almansa, els ve de la Franja.