CiU en un miratge

En un post anterior ja vam parlar de les misèries que envolten als de CiU de la comarca de Banyoles. Ahir, precisament, en Mas va desembarcar al Pla de l'Estany. En el miratge convergent, el Pla de l'Estany continua essent la terra de les adhesions unànimes i de les victòries incontestades. És la fantasia animada d'ahir i avui en que viu la Federació. En la comarca de les famoses majories convergents, Mas pensava que presentaria els onze alcaldables de CiU. Onze d'onze, com abans, com tota la vida. Això és el que li havien dit. El cas és que, ben aviat, algú va haver-li de dir que no se'n presentarien onze, sinó nou. Algú li va dir que a Esponellà i a Sant Miquel de Campmajor les coses estaven força crues. Tot seguit algú li va haver de donar una altra notícia: dos dels alcaldes que es posaven a la foto al costat d'en Mas viatgen dins l'òrbita socialista: el de Crespià i el de Cornellà del Terri. Algú li va dir, finalment, que aquell noi tan prometedor que havia de ser el candidat convergent l'any 2003 ara és candidat dels republicans. Mas no va immutar-se. Va seguir somrient com sempre. La Rigau li presentava gent a la Plaça Major. Tothom somreia. Tothom reia les gràcies al sequici convergent. Però quan la comitiva se n'anava, tothom se'n fotia del mort i del qui et vetlla. Es aquesta la dura realitat d'una comarca que ha canviat com un mitjó. Això sí: els convergents segueixen pensant que és el seu domini particular.