Els socialistes suaran

Els socialistes han interpretat les eleccions municipals com si haguessin fet saltar la banca del casino. Aquesta gent té la prepotència i la supèrbia instal.lades en el seu codi genètic. És impossible que reflexionin i que vegin més enllà de la seva tendència natural a mirar, a tothom, pel cim de l'espatlla. La seva història és la del despotisme il.lustrat i d'aquí no en surten. Han cregut que Convergència és una nau a la deriva i han volgut negociar amb ells a la baixa, per no dir que directament els han intentat humiliar. Amb Esquerra, el mateix, s'han pensat que els republicans s'estarien quiets i lligats amb la presidència de la Diputació. Un gran error. L'espectacle de Girona ciutat, amb unes negociacions encallades per la supèrbia de la Pagans i la seva gent, és la viva realitat d'una manera de fer, la del PSC, que ja sobrepassa qualsevol sentit comú. L'espectacle d'una Figueres perduda amb el gran perdedor Armangué fent i desfent sobre el futur del PSC que ell mateix ha esmicolat resulta del tot patètic. De la mateixa manera que resulta patètica saber que Marina Geli dóna consells a la militància contradint les ordres que se li envien des de Barcelona. De la mateixa manera que gent com Pineda, Marigó, Fernández o Margall van de tranquils quan els perilla l'estabilitat dels seus governs. Una tranquil.litat que només s'entén des de la supèrbia socialista. Què hi farem. Però en el territori comença a créixer un sentiment transversal: els socialistes n'han d'aprendre. Un sentiment que recorre les files dels independents, de gent del PP, d'Iniciativa o d'EiuA, d'Esquerra, d'Unió i de Convergència. Un sentiment que porta a molta gent a apuntar-se tant de gest prepotent i de sobradisme internacional. Els pactes i els tractes posteriors al 27 de maig fan pensar que al 16 de juny hi haurà un paisatge concret, però que la manera de fer dels socialistes porta, a mig i llarg termini, a noves i imprevisibles emocions. Es per això que no ens estem de dir que, tard o d'hora, els socialistes suaran. I també diem que la majoria d'aquests personatges ja no estan per massa emocions.