Hereus d'Els Àngels Confidencial

Tot el que no sabem
ho sabrem.

Markus Wolf,
excap dels Serveis Secrets de l'RDA

12 de juny 2007

Els socialistes suaran

Els socialistes han interpretat les eleccions municipals com si haguessin fet saltar la banca del casino. Aquesta gent té la prepotència i la supèrbia instal.lades en el seu codi genètic. És impossible que reflexionin i que vegin més enllà de la seva tendència natural a mirar, a tothom, pel cim de l'espatlla. La seva història és la del despotisme il.lustrat i d'aquí no en surten. Han cregut que Convergència és una nau a la deriva i han volgut negociar amb ells a la baixa, per no dir que directament els han intentat humiliar. Amb Esquerra, el mateix, s'han pensat que els republicans s'estarien quiets i lligats amb la presidència de la Diputació. Un gran error. L'espectacle de Girona ciutat, amb unes negociacions encallades per la supèrbia de la Pagans i la seva gent, és la viva realitat d'una manera de fer, la del PSC, que ja sobrepassa qualsevol sentit comú. L'espectacle d'una Figueres perduda amb el gran perdedor Armangué fent i desfent sobre el futur del PSC que ell mateix ha esmicolat resulta del tot patètic. De la mateixa manera que resulta patètica saber que Marina Geli dóna consells a la militància contradint les ordres que se li envien des de Barcelona. De la mateixa manera que gent com Pineda, Marigó, Fernández o Margall van de tranquils quan els perilla l'estabilitat dels seus governs. Una tranquil.litat que només s'entén des de la supèrbia socialista. Què hi farem. Però en el territori comença a créixer un sentiment transversal: els socialistes n'han d'aprendre. Un sentiment que recorre les files dels independents, de gent del PP, d'Iniciativa o d'EiuA, d'Esquerra, d'Unió i de Convergència. Un sentiment que porta a molta gent a apuntar-se tant de gest prepotent i de sobradisme internacional. Els pactes i els tractes posteriors al 27 de maig fan pensar que al 16 de juny hi haurà un paisatge concret, però que la manera de fer dels socialistes porta, a mig i llarg termini, a noves i imprevisibles emocions. Es per això que no ens estem de dir que, tard o d'hora, els socialistes suaran. I també diem que la majoria d'aquests personatges ja no estan per massa emocions.

4 comentaris:

A la/es 12/6/07 7:46 , Anonymous Anònim ha dit...

Els que suan tant, que alguns ja s'han quedat a l'ombra, son els d'ERC.Au va, que ja ens coneixem...

 
A la/es 12/6/07 8:47 , Blogger Socialista Power ha dit...

Els socialistes suen i suaran, això es ben cert!

Una animal que no sua es per exemple... el porc!!!

socialisme!!!

 
A la/es 12/6/07 15:47 , Anonymous Anònim ha dit...

Collons, el socialista power ens visita! Qui ets, en Glen Saez? O la Marineta? De fet, no hi ha gaires sospitosos més! No hi ha pas tants socialistes que sàpiguen escriure, i dels que en saben, o bé tenen feina agafant calés o bé no saben escriure en català.

 
A la/es 13/6/07 7:38 , Anonymous Anònim ha dit...

Totalment d'acord.
Ara, la prepotència d'ERc demanant alcaldíes amb un 15 % dels vots també té tela.

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici