Santa Pau, tot igual

Hi ha coses que es mouen i hi ha coses que es queden allà mateix. Podria ser un proverbi xino però és la realitat de Santa Pau. En les passades eleccions van confluir-hi dos blocs: els partidaris de Canadell i els contraris. Els uns sota unes sigles independents i els altres camuflats rere Iniciativa (millor dit: Alternativa per la Garrotxa) i Convergència. Darrera d'aquestes dues últimes hi havia els germans Macias, cadascun en la seva trinxera particular. Els dos van desplaçar Canadell i això va fer que el hippie Macias entrés a Santa Pau com a càrrec de confiança. Finalment, una moció de censura va fer que l'inefable Ramon Canadell recuperés l'alcadia i que tot tornés al seu lloc. Els convergents i els del verdet van quedar-se a quatre grapes. Quatre anys després, els convergents i els del verdet han tornat a pactar per fer fora el bloc d'en Canadell, ara sota les sigles d'Esquerra. Els Macias, segons diuen, han tornat a fer de les seves. Ja se sap que la família estira i que hi ha coses que no es perdonen. Però en Canadell és molt Canadell i els seus hereus no es deixaran pas entabanar, al cap i a la fi, la candidatura republicana ha estat a ben poc de no tenir la majoria absoluta. Vénen dies difícils, novament, per Santa Pau, però que ningú s'enganyi: en Ramon Canadell no tira mai la tovallola, i això és el que han après d'ell els seus hereus. Els Macias, segurament, s'estan preparant per tenir l'enèsima derrota.