Alcaldes convergents festegen els rivals

La travessa del desert és fa excessivament llarga per una sèrie d'alcaldes convergents. L'any 2003 el Pacte del Tinell va deixar a pa i aigua a una sèrie d'alcaldes convergents acostumats a entrar a la Generalitat com qui entra al menjador de casa seva. La majoria estaven molt ben acostumats. La majoria baixaven fins al celler per amorrar-se a la bota. La majoria tenien saques de les grosses per anar a buscar subvencions, ajudes i ajudetes. Aquells anys van ser una mica magres però a can CiU els van demanar paciència. Els van explicar el cuento xino de la sociovergència per tenir-los entretinguts. "Tard o d'hora tornarem a govern i ens refarem de la sequera" Els hi explicaven gent com la Madre d'Olot. Al 2006, i després del pacte de les genolleres de la Moncloa, els Ciux ja es van veure de nou a govern. Es qüestió de setmanes els hi deien als seus alcaldes. La Madre d'Olot, el Cucut de Ripoll, en Serrells i la resta només feien que predicar perquè la tropa es quedés quieta. Però els sociates, els d'en Saura i els altres van pactar novament. I, vés per on, els alcaldes es van tornar a trobar a l'estacada. Un altre desert per endavant. Ara, molts d'ells, comencen a fer-se estimar pels qui manen. Estem parlant, sobretot, d'alcaldes de pobles petits, acostumats a manar durant molts anys i acostumats a rebre molta pasta de govern. Es deixen estimar i llencen cables a sociates i als d'en Rovira. Tothom ho sap i és profecia: des de Política Territorial i tambés des de Governació es reben moltes trucades...i moltes peticions de visites...des de la Dipu, també. CiU sap que el que va passar a Lleida fa escassos mesos pot ser una broma comparat amb el que passarà per aquí. Al cap i a la fi, que ningú s'escandalitzi: els convers van créixer, i molt, gràcies a fer servir les seves munyidores de govern en els primers anys de governs Pujol. Ara el boomerang els torna, i amb una fúria considerable.