Ja res serà igual a Can PSC. Hi ha apocalíptics que creuen que el PSC manarà a Catalunya tota la vida i part de la que ve. Però tots els governs cauen, tots els imperis flaquegen, tots els mites es desfan. El PSC no serà pas una excepció per més fortalesa que intenti simular. El paisatge postmunicipals ha deixat moltes vies d'aigua al socialisme gironí. A Girona ciutat, la militància ha estirat les orelles al duet Pluma-Pagans per la mala negociació amb els socis. No ho tenen clar, no ho veuen fàcil. A Figueres, la militància està desconcertada després del pacte de cavallers entre la direcció socialista gironina i Santi Vila. I pel territori hi ha moltes ànimes en pena que no han pogut fer bons els seus presagis d'alcaldia: la Padilla de Castell-Platja d'Aro, en Fernández de Palafrugell o en Marigó de Blanes. Han caigut feus històrics socialistes com Quart o Sarrià de Ter (del cordó sanitari que els Nadal havien construït des de la fortalesa de Girona ciutat) han caigut homes referencials com en Romaguera de la Bisbal o dones referencials com la Pilar Mundet de Tossa de Mar. I en llocs on havien estat i ja no són, es preparen per esdevenir simples crosses per apuntalar governs: Banyoles, Ripoll, Santa Coloma de Farners. I en molts d'altres els socialistes seran a govern gràcies a multipactes de difícil equilibri: Roses i Sant Feliu de Guíxols. El socialisme no pot creure's ja en aquella superioritat moral dels anys 80, els seus grans líders estan gastats, cansats, fatigats i, al cim, ja no compten ni ens els passadissos del govern de Barcelona. Sabem que la gent de l'independentisme i el sobiranisme saludable els tem, i els pateix. Però que ningú pateixi. Els veurem passar de llarg, en retirada. Perquè el socialisme, que ningú s'enganyi, és una ideologia que ja pertany a les cròniques del passat. A cap país civilitzat d'Europa queden socialistes. Ja se sap que a Girona i Catalunya les tendències europees arriben tard, però arriben.
Ja res serà igual a Can PSC. Hi ha apocalíptics que creuen que el PSC manarà a Catalunya tota la vida i part de la que ve. Però tots els governs cauen, tots els imperis flaquegen, tots els mites es desfan. El PSC no serà pas una excepció per més fortalesa que intenti simular. El paisatge postmunicipals ha deixat moltes vies d'aigua al socialisme gironí. A Girona ciutat, la militància ha estirat les orelles al duet Pluma-Pagans per la mala negociació amb els socis. No ho tenen clar, no ho veuen fàcil. A Figueres, la militància està desconcertada després del pacte de cavallers entre la direcció socialista gironina i Santi Vila. I pel territori hi ha moltes ànimes en pena que no han pogut fer bons els seus presagis d'alcaldia: la Padilla de Castell-Platja d'Aro, en Fernández de Palafrugell o en Marigó de Blanes. Han caigut feus històrics socialistes com Quart o Sarrià de Ter (del cordó sanitari que els Nadal havien construït des de la fortalesa de Girona ciutat) han caigut homes referencials com en Romaguera de la Bisbal o dones referencials com la Pilar Mundet de Tossa de Mar. I en llocs on havien estat i ja no són, es preparen per esdevenir simples crosses per apuntalar governs: Banyoles, Ripoll, Santa Coloma de Farners. I en molts d'altres els socialistes seran a govern gràcies a multipactes de difícil equilibri: Roses i Sant Feliu de Guíxols. El socialisme no pot creure's ja en aquella superioritat moral dels anys 80, els seus grans líders estan gastats, cansats, fatigats i, al cim, ja no compten ni ens els passadissos del govern de Barcelona. Sabem que la gent de l'independentisme i el sobiranisme saludable els tem, i els pateix. Però que ningú pateixi. Els veurem passar de llarg, en retirada. Perquè el socialisme, que ningú s'enganyi, és una ideologia que ja pertany a les cròniques del passat. A cap país civilitzat d'Europa queden socialistes. Ja se sap que a Girona i Catalunya les tendències europees arriben tard, però arriben.
17 comentaris:
El socialisme no passarà perquè encara que molts històrics encar hi són i que alguns altres ja fan d'oposició, precisament en aquestes eleccions ha emergit gent nova, bona i amb gran futur:
Iolanda Pineda a Salt
Pere Albó a Sant Feliu de Guíxols
Joan Margall a Torroella
Estanis Puig a l'Escala
I n'hi ha d'altres. El socialisme s'anirà reconvertint i canviant de cares però no passarà.
El socialisme està acabadíssim si no fós per els socialistes infiltrats a ERC, Carod i Puigcercós, el socialisme seria residual: sense Generalitat i amb molt menys poder municipal (segurament hauríen perdut BCN ciutat) Tot i així, la realitat és tossuda, i s'endurà els socialistes tard o d'hora. Llàstima que tmbé s'endurà als col·laboracionistes botiflers d'ERC.
El socialisme . si de cas profesionals de la politica , sense idologia , sense patria,ni carn ni peix sense grup parlamentari a Madrid ,sense Pallach,sense referents per fer politicas nacionals i de esquerras
Jo vaig néixer en una família socialista ja fa uns quants anys. Jo sóc socialista, els meus pares són socialistes, els meus avis eren socialistes i els meus fills seguiran la tradició. Això és com ser del barça o el madrid. El socialisme canviarà, com tot canvia en aquest món, però no morirà.
Com pots afirmar que els teus fills seran socialistes?. Els meus pares eren de dretes i jo soc d'esquerres...
perquè són així de sectaris i tb perquè el que volen és extendre's , com una taca d'oli, ampliant el seu poder.javascript:void(0)
Els teus fills seran socialistes, i els fills dels teus fills seran socialistes, i els fills dels fills dels teus fills seran socialistes, i tots viureu en un parc temàtic que es dirà Socialist Family, i us visitarem, i ens farem fotos amb vosaltres, i us tirarem cacahuets i pistatxos.
L'ideologia socialdemòcrata sempre existirà. Amb més o menys força i amb un altre canvi.
El problema és l'inmobilisme de personatges i càrrecs que no hi ha manera que deixin el lògic pas generacional que demana el mateix temps. Desgraciadament semblen més mercenaris de la política que no pas representants d'unes idees de progrés i renovació.
EL que sí és segur és que l'actual edifici de poder sociata té el fonaments de fang i no passarà massa temps per veure com s'ensorra com les obres del metro del Carmel. Això si, els diplodocus que ara hi són ja els hi serà igual perquè ja s'hauran assegurat la seva jubilació, que és per això que estan en política a qualsevol preu i pacte.
Fa falta una llei que reguli la temporalitat de les persones en els càrrecs polítics. Vuit anys i a una altra cosa que a casa hi falta gent.
el que cal a la direcció socialista és renovació: albó, margall, iolanda pineda, pere casellas, ponç feliu han de liderar el partit,
Faria un comentari sobre el post, però es tant simple, que qualsevol intent de d'argumentar en contra fa mandra... El proper una mica més de base!!!!
Salutacions eternament socialistes!!!
El socialista power ja és conscient que el socialisme ha passat a l'eternitat...
Quina mania de jubilar la gent. En Nadal no hagués pogut transformar Girona amb només 8 anys. Si ho fan bé que continuin i si ho fan malament cap a casa. No serà que aquests que tan critiquen els polítics i els hi manen la pressa, volen ocupar el seu lloc i que després no els treuran ni amb aigua calenta.....
Socialista Power, només et recordo dos noms per veure si t'agafa una mica de vergonya i per comptes de socialista et dius "funambulista power", els noms segur que et sonen: Lasa i Zabala.
Vergonya sentiria de reivindicar el nom de dos terroristes.
Lasa i Zabala pertanyien a ETA militar.
Ni reivindico el seu assesinat ni faig tant matuserament com tu, de reclamar el seu nom.
Si vols fer memòria de la transició i comparar-ho amb el moment actual, et recomano que vagis al psiquiatra.
El socialisme es la força del futur!!!!!
Catalunya socialista!!!!!!
No es tracta de jubilar a la gent sinó de saber treballar en equip i fer que les coses puguin funcionar sense que el cap de torn faci de guru omnipotent i que sense ell tot s'aturi.
Vuit anys són més que suficients per engegar i tirar endavant projectes que, si hi ha un grup humà al darrera, no tindran cap problema d'arribar a bon port.
boicot
http://xiscadegardi.blogspot.com
Socialista Power: en Lasa i en Zabala pertanyien a ETA, i en Vera i en Barrionuevo eren del PSOE. Els uns eren terroristes i els altes, què feien, política? Els socialistes teniu un problema i no és precisament el 3%, sinó un passat fosc, fosc, fosc, fosc, fosc.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici