L'informe de Greenpeace sobre la costa catalana és demolidor. Tot i que també seria bo que, de tant en tant, aquests ecologistes que diuen parlar en nom de conservar el medi i les seves especificitats també s'agafessin a la corda del català. Molt parlar de defensar la biodiversitat i no tenen en compte el primer factor de diversitat de la nostra espècie: la cultura. Però bé, Greenpeace ha estirat les orelles a les autoritats catalanes. Perquè aquí ens hem passat molts mesos parlant dels abusos urbanístics en els litorals de les illes o de València i aquí ningú ha aixecat el dit per assenyalar cap als nostres propis abusos. Només cal passejar-se per adonar-nos-en de l'estat actual de la costa gironina. La urbanització és quasi absoluta. El ciment és la gran senya d'identitat del nostre litoral, de Portbou fins a Blanes, tal és el fet que si tornés a sortir un Ferran Agulló més que Costa Brava se l'hauria d'anomenar Costa Portland. En els darrers anys hem assistit a desoris urbanístics de gran magnitud com el de Calonge, amb urbanitzacions que s'arrapen per totes les seves muntanyes, o el de Santa Cristina d'Aro on les cases van creixent per tot arreu, des de Solius fins als primers contraforts de l'Ardenya, la desmesura urbanística del litoral ja s'escampa en la segona línia, aquest és el cas del trinxament de municipis com ara Montras i de totes les urbanitzacions que amenacen els petits pobles de l'Empordanet. Greenpeace, però, s'ha fixat en un cas paradigmàtic, com és el de Castelló d'Empúries, on el POUM signat per la parella quasi de fet Sanllehí-Rodà estén el ciment per tot el municipi, i vol unir la campiona de la lletjor, o sigui Empuriabrava, amb la resta del nucli, fins arribar a esgotar una part més que considerable del sòl del municipi. Ara que tants s'han esquinçat les vestimentes pel pacte atípic castellonenc potser haurien de fer una revisió crítica del llegat Sanllehí, un tribut al portland que ha malmès bona part d'un espai de gran riquesa natural i agrícola. Alguns han preguntat què hi ha darrera d'un pacte estrambòtic com el que ha desplaçat el duet Sanllehí-Rodà, però la pregunta és com és que PSC i CiU pactaven amb tanta facilitat a Castelló d'Empúries, durant tants anys? Potser la resposta no està en el vent, sinó que està a la mateixa terra, o, millor, en el mateix portland.
L'informe de Greenpeace sobre la costa catalana és demolidor. Tot i que també seria bo que, de tant en tant, aquests ecologistes que diuen parlar en nom de conservar el medi i les seves especificitats també s'agafessin a la corda del català. Molt parlar de defensar la biodiversitat i no tenen en compte el primer factor de diversitat de la nostra espècie: la cultura. Però bé, Greenpeace ha estirat les orelles a les autoritats catalanes. Perquè aquí ens hem passat molts mesos parlant dels abusos urbanístics en els litorals de les illes o de València i aquí ningú ha aixecat el dit per assenyalar cap als nostres propis abusos. Només cal passejar-se per adonar-nos-en de l'estat actual de la costa gironina. La urbanització és quasi absoluta. El ciment és la gran senya d'identitat del nostre litoral, de Portbou fins a Blanes, tal és el fet que si tornés a sortir un Ferran Agulló més que Costa Brava se l'hauria d'anomenar Costa Portland. En els darrers anys hem assistit a desoris urbanístics de gran magnitud com el de Calonge, amb urbanitzacions que s'arrapen per totes les seves muntanyes, o el de Santa Cristina d'Aro on les cases van creixent per tot arreu, des de Solius fins als primers contraforts de l'Ardenya, la desmesura urbanística del litoral ja s'escampa en la segona línia, aquest és el cas del trinxament de municipis com ara Montras i de totes les urbanitzacions que amenacen els petits pobles de l'Empordanet. Greenpeace, però, s'ha fixat en un cas paradigmàtic, com és el de Castelló d'Empúries, on el POUM signat per la parella quasi de fet Sanllehí-Rodà estén el ciment per tot el municipi, i vol unir la campiona de la lletjor, o sigui Empuriabrava, amb la resta del nucli, fins arribar a esgotar una part més que considerable del sòl del municipi. Ara que tants s'han esquinçat les vestimentes pel pacte atípic castellonenc potser haurien de fer una revisió crítica del llegat Sanllehí, un tribut al portland que ha malmès bona part d'un espai de gran riquesa natural i agrícola. Alguns han preguntat què hi ha darrera d'un pacte estrambòtic com el que ha desplaçat el duet Sanllehí-Rodà, però la pregunta és com és que PSC i CiU pactaven amb tanta facilitat a Castelló d'Empúries, durant tants anys? Potser la resposta no està en el vent, sinó que està a la mateixa terra, o, millor, en el mateix portland.
8 comentaris:
Podeu preguntar-vos també perquè CiU i PSC no tan sol pacten tan depressa a Castelló sinó també pel Consell Comarcal de l'Alt Empordà.
Quins favors es deuen aquests dos partits en aquesta zona? O es que només són els mateixos gossos amb diferent collar?
Al final sabeu el que voleu? Un estat intervencionista o un estat lliberal? Quin model trieu? els polítics son els culpables de tot? Els pagesos que han venut les terres tenen culpa d'alguna cosa? I els que teniu un apartament a la platja? I els que envejeu un cotxe més potent o un pis/casa més gran? En la conspiració hi ha la culpa? Tenim que intervenir les costes i tirar les construccions a terra?
Si en el fons sou socilistes, només cal que sentiu orgull de ser-ho i deixareu de ser carrinclosn i provincians!!
La solució: en el socialisme hi ha la llavor!!!
Si fos pels socialistes hi ha 2 models:
1. Amb el model dels socialistes dels anys 30 del segle XX: ja no quedarien pagesos, els apartaments només serien per als de l'aparell de l'Estat, els cotxes tindrien 30 anys i serien per a 4 gats, i els habitatges consistirien en pisos de 50 m2 apilats un sobre l'altre.
2. Amb el model dels socialistes dels anys 90 del segle XX, que són els mateixos que ara: vegeu al diccionari de la Llengua Catalana les entrades "privatització", "corrupció", "atur", "terrorisme d'Estat", "vendre fum", "mafia", etc.
Més val ser provincià i honrat!
El model del socialistes power és el següent: Luis Roldán, Filesa, en Tamayo i senyora de la Comunitat de Madrid, en Joaquim Llena i les seves requalicacions de la Vall d'Aran, i suma y sigue. El socialisme és la socialització de l'amiguisme, el xanxullo i els bandarres. Socialitzar, això sí, entre amics. Els altres som provincians, ells cosmpolites de Suïssa, les Bahames i Laos.
El que ens hauria de preocupar a Castelló és el pacte estrambòtic que s'ha fet i aquestes persones poden modificar perfectament el POUM.
Recordo que Sanllehí va dir que deixava el POUM a sobre la taula per demostrar que no tenia interessos. I així ho va fer.
Però l'actual equip de govern sí que té interessos (un senyor que té una immobiliària, un altre que deu favors a un senyor que li va pagar la campanya...) I així anar sumant.
ARA SÍ QUE HEM DE VIGILAR A CASTELLÓ.
Fas pudor de socioconvergent!! que tenies algun interès en el POUM tu? en Sanllehí no va tenir més opció que deixar-lo sobre la taula sino encara hagués fracassat més del que ho va fer! i en Rodà que li vaigi anant al darrera que mira com s'ha quedat!
A Castellò hi ha un Sr. que té una immobiliaria que està en l'equip de govern però previ al pacte per governar sembla que ell va acordar, acceptar la reducció ,amb la participació ciutadana dels veïns de cada zona, del POUM socio-convergenten .Quan l'altra persona no es deu a ningú sino a si mateix i als veins del municipi i ho ha demostrat sobradament en la seva intervenció en la plataforma en contra del POUM, tot i les falses acusacions de que ha sigut objecte durant la campanya electoral.
Per que no:)
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici