En Pepe López no està gaire content

En Pepe López ha escrit un article lloan l'exalcalde Armangué i també lloant el destronat Cabarrocas de Quart. Tothom sap que en Pepe López duu al cim un ressentiment que no el deixa viure. Ell anava per Roquista quan en Roca pul.lulava pel Congreso dels Diputats. En Pepe li seguia la roda fins que en Pujol se'n va atipar d'en Roca i d'en Pepe, per aquest ordre, és clar. Quan en Pepe està empipat mou molt ràpidament les parpelles i sembla que li falti la respiració. Quan devia escriure l'article deixant a parir el sistema electoral municipal ho devia fer amb enèrgics moviments de parpelles, i, sobretot, recordant els seus fracassos sonats a la vila de Sant Feliu de Guíxols. Allà en Pepe va tractar de destronar, per dues vegades, l'alcalde Vicente. Ho va provar de totes les formes possibles, però sobretot fent servir la mala llet, la convulsió i la crispació. Però en Pepe es va fotre una castanya incomensurable. Va perdre a nivell local, i va perdre a nivell nacional quan CiU li va retirar la confiança. Abans, però, l'hàbil Enric Millo ja li havia pres el número quan del que es tractava és de mesurar les forces entre Unió i Convergència a nivell de les comarques gironines. A partir de llavors, en Pepe es va disfressar amb xabusquerus en la seva Marina Seca de Platja d'Aro, i va provar, amb un nou fracàs sonat, de ser alcaldable de CiU a Girona tot intentant desplaçar la Zoila Riera. En Pepe va de jurista. Va d'expert en lleis, va d'advocat de tota la vida, quan, en el fons, l'únic que ha estat és un oportunista que sempre ha intentat col.locar-se. Això sí: com a polític només ha fet que recollir fracassos. És per això que anomena "mon ami" a Armangué. Ara se les dóna de sociovergent simpàtic però, tothom sap, que depèn del que passi la propera primavera, en Pepe pot desembarcar amb els qui ha flirtejat darrerament. Estem parlant del PP, amics.