Hereus d'Els Àngels Confidencial

Alcaldes convergents festegen els rivals

2007-11-02T11:01:00.000-07:00

La travessa del desert és fa excessivament llarga per una sèrie d'alcaldes convergents. L'any 2003 el Pacte del Tinell va deixar a pa i aigua a una sèrie d'alcaldes convergents acostumats a entrar a la Generalitat com qui entra al menjador de casa seva. La majoria estaven molt ben acostumats. La majoria baixaven fins al celler per amorrar-se a la bota. La majoria tenien saques de les grosses per anar a buscar subvencions, ajudes i ajudetes. Aquells anys van ser una mica magres però a can CiU els van demanar paciència. Els van explicar el cuento xino de la sociovergència per tenir-los entretinguts. "Tard o d'hora tornarem a govern i ens refarem de la sequera" Els hi explicaven gent com la Madre d'Olot. Al 2006, i després del pacte de les genolleres de la Moncloa, els Ciux ja es van veure de nou a govern. Es qüestió de setmanes els hi deien als seus alcaldes. La Madre d'Olot, el Cucut de Ripoll, en Serrells i la resta només feien que predicar perquè la tropa es quedés quieta. Però els sociates, els d'en Saura i els altres van pactar novament. I, vés per on, els alcaldes es van tornar a trobar a l'estacada. Un altre desert per endavant. Ara, molts d'ells, comencen a fer-se estimar pels qui manen. Estem parlant, sobretot, d'alcaldes de pobles petits, acostumats a manar durant molts anys i acostumats a rebre molta pasta de govern. Es deixen estimar i llencen cables a sociates i als d'en Rovira. Tothom ho sap i és profecia: des de Política Territorial i tambés des de Governació es reben moltes trucades...i moltes peticions de visites...des de la Dipu, també. CiU sap que el que va passar a Lleida fa escassos mesos pot ser una broma comparat amb el que passarà per aquí. Al cap i a la fi, que ningú s'escandalitzi: els convers van créixer, i molt, gràcies a fer servir les seves munyidores de govern en els primers anys de governs Pujol. Ara el boomerang els torna, i amb una fúria considerable.

Sanllehí, que te ví

2007-11-02T10:54:00.000-07:00

Xavier Sanllehí és la transmutació de la política per excel.lència. Fins al punt que ja no li queden més partits que visitar. Ell ho ha provat tot ni que sigui per curiositat. Però ara està en hores baixes. Els seus l'han deixat a l'estacada- una regidora el va sorprendre votant el republicà Güell- i ara viu moments delicats. El seu nou partit, el PSC, no ha arribat a temps per salvar-lo i s'ha trobat fora de govern i amb un Ajuntament que li busca les puces. Coses de la vida, Xavi. Ara, resulta, que el nou consistori ha trobat una picassada de factures que estaven en calaixos perduts de l'Ajuntament. La prova del cotó! Fins avui, el nou Ajuntament de Castelló era linxat als diaris per "pacte antinatura" i per "transfuguisme" Aquestes acusacions feien riure venint d'un alcalde que ha estat a tots els partits possibles. Però ara, l'antic alcalde Sanllehí és qui està en el candeler. Ara és ell qui s'ha d'explicar. I a ell li pertoca justificar com és que a l'Ajuntament han aparegut tantes i tantes factures. Més d'un milió d'euros, poca cosa! Es el moment que en Sanllehí s'expliqui i es deixi de romanços.

El nen d'Amer s'avorreix

2007-11-02T10:45:00.000-07:00

El nen d'Amer és el cul d'en Jaumet. És l'especialista número u en encetar projectes per després abandonar-los de qualsevol manera. El nen d'Amer era el protegit de Can Hermes i feia viatges i viatgets mentre la resta procurava justificar el sou. El nen d'Amer va passar a la Casa de Cultura per dirigir-la. Va ser un desastre i un desori i la prova de foc que el nen d'Amer de gestió seriosa no en sap ben res. El nen d'Amer, en cabat, va agafar un altre projecte de Can Hermes- un diari en anglès- i una mica més i enfonsa el diari i enfonsa Can Hermes. El nen d'Amer anava de republicà i supersobiranista fins que els de CiU li van fer pessigolles. I el nen d'Amer ho va veure clar. Li van oferir de tot: ser conseller, ser director general, portar més diaris en anglès i més cases de cultura. El nen d'Amer, amb el seu serrell escombra, es va afiliar a Can Mas. El nen d'Amer va veure que el seu partit perdia les eleccions i després l'obligava a intentar treure la Pagans de la Plaça del Vi. El nen d'Amer és molt savi i es va presentar a les eleccions, i va tornar a perdre, com està escrit, i va fer un ridícul encara més espantós. El nen d'Amer va veure que al seu poble guanyaven els republicans i que a la Diputació CiU ja no pintava ben res. El nen d'Amer, ara, només fa que intentar donar lliçons. Però ja se sap que ell i el seu serrell estan per abandonar projectes, deixar-los tirats a la cuneta, perdre sempre. Ahir era un diari en anglès i avui és la casa comuna del mascatalanisme. El nen d'Amer està per l'arrastre. I ara s'avorreix com una ostra i l'únic que pot fer és bufar el seu serrellet i mirar si pot seduir alguna joveneta al Nummulit. T'ha passat l'arròs, nen d'Amer.

Jordi Ribot

2007-09-27T09:50:00.000-07:00

En Jordi Ribot és un jove valor de la fotografia gironina. Un tipus exemplar que va per lliure i que, per tant, no deu favors a ningú. Avui el seu nom ha trascendit però molt més enllà de la seva qualitat com a reporter gràfic. En Ribot ha estat notícia per demostrar una qualitat encara molt més interessant, i cada vegada més poc freqüent, ens referim a la qualitat humana. Ribot s'ha negat a lliurar als poders judicials i policials les fotografies que va fer de la crema dels retrats dels borbons. Un fotògraf és un periodista. I un periodista, per damunt de tot, treballa independentment de qualsevol poder. Un periodista no revela les fonts ni actua com a sicari de ningú. Un periodista, i en Ribot ho és en destacat, treballa per la informació i no pas per la delació. Els Àngels ho sabem, i els Àngels treballarem per desemmascarar l'estat policial que ens ve al damunt. Gràcies, Ribot, pel teu valor i pels teus valors. Avui som deixebles de la teva classe magistral.

La Histèria dels Convergents

2007-09-17T09:00:00.000-07:00

Cada dia que passa una rata salta de la barca convergent. Es una cosa que no sorprèn ningú. En tot cas s'espera que algú digui "l'última rata, que tanqui l'escotilla". Passades les eleccions, CiU ha tingut pèrdues més que evidents i això intranquil.litza la tripulació. L'assalt a la Diputació per part de les esquerres ha deixat molts de càrrecs sense poltrona i té alterats molts dels que han viscut de la moma al llarg de vint-i-cinc anys de Convergència a la Pujada de Sant Martí. Aquest estiu ha estat dramàtic per gent com Torramadé que s'ha vist a un pas de tornar a fer anar el bisturí a tutiplén. Veient com les coses se n'anaven daltabaix, els convers van negociar un acord satisfactori a la Diputació. L'acord comtemplava una mica de tot: més calés pels que calentaven els bancs de l'oposició i més càrrecs de confiança. Es per això que no els va tremolar el braç en el ple on es votaven els sous de tota la casa. Convergència i Unió, aquest cop com un sol home, va votar a favor perquè en aquell ple li anava la seva supervivència i la supervivència d'una vintena de famílies. Tot seguit, però, algú va adonar-se que en aquell show dels sous hi havia substància i es podia treure molt de suc electoral. Els mateixos que van votar la puja dels sous eren els mateixos que van aplaudir les crítiques contra la puja dels sous. Algú, però, té por. El president de la intercomarcal convergent sap molt bé que el show muntat per Xuclà és una arma de doble tall. Tem aquest ripollès que la voragine de l'austeritat els acabi afectant a ells. Si el discurs de l'austeritat cala, pot ser que les noves polítiques comencin pels que estan a l'oposició. I això, els governs són molt punyeteros. Què passaria, doncs, a Convergència sense la seva desena llarga d'assessors i tota la resta de prebendes? Els convergents qui van construir aquesta farsa de l'oasi gironí saben, en el fons, que hi ha una cosa molt pitjor que viure al ras sota les palmeres de l'oasi: i és el desert absolut, on l'única esperança és beure l'aigua d'algun dromedari perdut.

Vidreres torna a apuntar-se a la convulsió

2007-07-10T03:26:00.000-07:00

Els socialistes i els convergents han rebentat el pacte de Vidreres que ells mateixos van firmar fa pocs dies. Rocambolesc. En teoria la sociovergència és sempre el pacte més estable que pot haver-hi, perquè el signen els clàssics de la política. Però en el cas Vidreres no pot haver-hi res que s'acosti a l'estabilitat. Des de temps immemorial aquest municipi selvatà està condemnat a omplir pàgines senceres de l'actualitat política. Fins a l'extrem, que ELA Confidencial recomana als dos diaris de les nostres comarques que instal.lin a Vidreres una delegació permanent. De les legislatures anteriors de sobres són conegudes les trifulgues entre els alcaldes i el líder dels parcel.listes d'Aiguaviva Park. Es va instal.lar, llavors, l'argument que tota la inestabilitat de Vidreres era culpa de Valvivieso. Però el temps ha demostrat que amb o sense Valdivieso, Vidreres està abocada a l'enfrontament i la controvèrsia. La legislatura passada ja va ser un excel.lent botó de mostra de pactes, cessaments, amenaces i la sensació que un petit cop de vent podia fer bolcar la barqueta. Ara, la legislatura promet encara més. El pacte subscrit acaba de volar pels aires. I el millor de tot és que la inestabilitat de Vidreres pot anar passant, com si d'un incendi incontrolat es tractés, de poble a poble de la rica i frondosa comarca de la Selva. Seguirem conspirant.

Els últims serrells

2007-06-28T02:24:00.000-07:00

La relació entre el soci gros, PSC, i socis petits- ERC i Iniciativa- no va per bon camí. La turbulenta primera fase ha deixat ferides que lluny de cicatritzar comencen a tenir molt mal color. Pluma i Pagans ja van tenir un primer advertiment en aquell inici de negociacions. L'advertiment es deia tripartit a la vitoriana i ni Pluma ni Pagans van adonar-se que la cosa anava de veres. Els falta la cintura lògica de tants anys de manca d'exercici, sobretot d'exercici en la convivència i la coalició. Els seus militants de base (no ens enganyem, al PSC la figura del militant de base no és res més que un càrrec que porta a sou des de finals dels anys 70) els van escridassar per les cessions fetes als socis. Es així com un PSC que nascut, crescut i envellit a govern entén la relació amb els socis de govern: sempre des del domini aplastant, mai des de la relació intel.ligent i constructiva. Ara, el PSC gironí se sent dolgut per haver deixat anar quatre enciams i quatre escaroles del seu hortet de tota la vida. Se sent dolgut i és per això que s'ho fa cobrar en els últims serrells de la negociació. El PSC juga a temptar la sort i sembla disposat a fer surf sobre l'estimball. Ens consta que els últims detalls, ínfims i ridículs, per tancar el pacte són defensats aferrissadament pel PSC. Quasi amb la tendència suïcida de rebentar-ho tot i d'acabar amb les últimes gotes de confiança amb els seus socis. Aquest pacte neix amb mala salut. Mentrestant, l'hàbil Puigdemont espera. Sap perfectament que és qüestió de temps, potser de mesos, o de setmanes, però que aquest tripartit té una molt mala salut. Sense feeling, sense cap mena de química, aquest tripartit pot saltar pels aires a les més mínima ocasió. Llavors mirarem definitivament cap a Vitòria-Gazteiz. I llavors és molt probable que veiem néixer a Girona el principi d'un canvi profund i potent. La fi d'aquests 30 anys de socialisme tronat. Els últims serrells ja no són pas els de la negociació, són els d'una llarga cabellera que, poc a poc, es va retallant.

Magda Casamitjana no es refia ni dels seus

2007-06-27T08:46:00.000-07:00

Al nou govern de Roses, format per la sopa de lletres PSC-PP-ICV-GIR, li preveiem una esperança de vida bastant curta. Va néixer simplement com una suma d'interessos per fer fora Pàramo de l'alcaldia, però la inestabilitat d'aquesta coalició pot ser formidable. Com a mostra, el tracte de l'alcaldessa, Magda Casamitjana, vers els seus propis regidors i els socis de govern. Avui mateix el diari El Punt publica una entrevista que deixa entreveure per on aniran els trets. En la mateixa, Casamitjana afirma «assumeixo Urbanisme perquè sóc l'única que puc dir que es portarà amb transparència». O sigui, que no es refia de cap regidor socialista, i menys dels seus socis de govern, per portar una àrea delicada com és Urbanisme. I no és que no hi confiï per capacitats, sinó perquè creu que només ella ho pot fer amb transparència... I per si això no fos prou, el millor de tot plegat és que reconeix que "a Roses no hi ha hagut mai corrupció i volem que es continuïn fent les coses ben fetes". I doncs: per què feien fora Pàramo de l'alcaldia, si fins i tot la nova alcaldessa reconeix que amb el canvi només es pot anar a pitjor? Que baixi algú i ens ho expliqui...

La resposta està en el portland

2007-06-27T03:53:00.000-07:00

L'informe de Greenpeace sobre la costa catalana és demolidor. Tot i que també seria bo que, de tant en tant, aquests ecologistes que diuen parlar en nom de conservar el medi i les seves especificitats també s'agafessin a la corda del català. Molt parlar de defensar la biodiversitat i no tenen en compte el primer factor de diversitat de la nostra espècie: la cultura. Però bé, Greenpeace ha estirat les orelles a les autoritats catalanes. Perquè aquí ens hem passat molts mesos parlant dels abusos urbanístics en els litorals de les illes o de València i aquí ningú ha aixecat el dit per assenyalar cap als nostres propis abusos. Només cal passejar-se per adonar-nos-en de l'estat actual de la costa gironina. La urbanització és quasi absoluta. El ciment és la gran senya d'identitat del nostre litoral, de Portbou fins a Blanes, tal és el fet que si tornés a sortir un Ferran Agulló més que Costa Brava se l'hauria d'anomenar Costa Portland. En els darrers anys hem assistit a desoris urbanístics de gran magnitud com el de Calonge, amb urbanitzacions que s'arrapen per totes les seves muntanyes, o el de Santa Cristina d'Aro on les cases van creixent per tot arreu, des de Solius fins als primers contraforts de l'Ardenya, la desmesura urbanística del litoral ja s'escampa en la segona línia, aquest és el cas del trinxament de municipis com ara Montras i de totes les urbanitzacions que amenacen els petits pobles de l'Empordanet. Greenpeace, però, s'ha fixat en un cas paradigmàtic, com és el de Castelló d'Empúries, on el POUM signat per la parella quasi de fet Sanllehí-Rodà estén el ciment per tot el municipi, i vol unir la campiona de la lletjor, o sigui Empuriabrava, amb la resta del nucli, fins arribar a esgotar una part més que considerable del sòl del municipi. Ara que tants s'han esquinçat les vestimentes pel pacte atípic castellonenc potser haurien de fer una revisió crítica del llegat Sanllehí, un tribut al portland que ha malmès bona part d'un espai de gran riquesa natural i agrícola. Alguns han preguntat què hi ha darrera d'un pacte estrambòtic com el que ha desplaçat el duet Sanllehí-Rodà, però la pregunta és com és que PSC i CiU pactaven amb tanta facilitat a Castelló d'Empúries, durant tants anys? Potser la resposta no està en el vent, sinó que està a la mateixa terra, o, millor, en el mateix portland.

En Pepe López no està gaire content

2007-06-23T08:35:00.001-07:00

En Pepe López ha escrit un article lloan l'exalcalde Armangué i també lloant el destronat Cabarrocas de Quart. Tothom sap que en Pepe López duu al cim un ressentiment que no el deixa viure. Ell anava per Roquista quan en Roca pul.lulava pel Congreso dels Diputats. En Pepe li seguia la roda fins que en Pujol se'n va atipar d'en Roca i d'en Pepe, per aquest ordre, és clar. Quan en Pepe està empipat mou molt ràpidament les parpelles i sembla que li falti la respiració. Quan devia escriure l'article deixant a parir el sistema electoral municipal ho devia fer amb enèrgics moviments de parpelles, i, sobretot, recordant els seus fracassos sonats a la vila de Sant Feliu de Guíxols. Allà en Pepe va tractar de destronar, per dues vegades, l'alcalde Vicente. Ho va provar de totes les formes possibles, però sobretot fent servir la mala llet, la convulsió i la crispació. Però en Pepe es va fotre una castanya incomensurable. Va perdre a nivell local, i va perdre a nivell nacional quan CiU li va retirar la confiança. Abans, però, l'hàbil Enric Millo ja li havia pres el número quan del que es tractava és de mesurar les forces entre Unió i Convergència a nivell de les comarques gironines. A partir de llavors, en Pepe es va disfressar amb xabusquerus en la seva Marina Seca de Platja d'Aro, i va provar, amb un nou fracàs sonat, de ser alcaldable de CiU a Girona tot intentant desplaçar la Zoila Riera. En Pepe va de jurista. Va d'expert en lleis, va d'advocat de tota la vida, quan, en el fons, l'únic que ha estat és un oportunista que sempre ha intentat col.locar-se. Això sí: com a polític només ha fet que recollir fracassos. És per això que anomena "mon ami" a Armangué. Ara se les dóna de sociovergent simpàtic però, tothom sap, que depèn del que passi la propera primavera, en Pepe pot desembarcar amb els qui ha flirtejat darrerament. Estem parlant del PP, amics.

El socialisme passarà

2007-06-21T03:46:00.000-07:00

Ja res serà igual a Can PSC. Hi ha apocalíptics que creuen que el PSC manarà a Catalunya tota la vida i part de la que ve. Però tots els governs cauen, tots els imperis flaquegen, tots els mites es desfan. El PSC no serà pas una excepció per més fortalesa que intenti simular. El paisatge postmunicipals ha deixat moltes vies d'aigua al socialisme gironí. A Girona ciutat, la militància ha estirat les orelles al duet Pluma-Pagans per la mala negociació amb els socis. No ho tenen clar, no ho veuen fàcil. A Figueres, la militància està desconcertada després del pacte de cavallers entre la direcció socialista gironina i Santi Vila. I pel territori hi ha moltes ànimes en pena que no han pogut fer bons els seus presagis d'alcaldia: la Padilla de Castell-Platja d'Aro, en Fernández de Palafrugell o en Marigó de Blanes. Han caigut feus històrics socialistes com Quart o Sarrià de Ter (del cordó sanitari que els Nadal havien construït des de la fortalesa de Girona ciutat) han caigut homes referencials com en Romaguera de la Bisbal o dones referencials com la Pilar Mundet de Tossa de Mar. I en llocs on havien estat i ja no són, es preparen per esdevenir simples crosses per apuntalar governs: Banyoles, Ripoll, Santa Coloma de Farners. I en molts d'altres els socialistes seran a govern gràcies a multipactes de difícil equilibri: Roses i Sant Feliu de Guíxols. El socialisme no pot creure's ja en aquella superioritat moral dels anys 80, els seus grans líders estan gastats, cansats, fatigats i, al cim, ja no compten ni ens els passadissos del govern de Barcelona. Sabem que la gent de l'independentisme i el sobiranisme saludable els tem, i els pateix. Però que ningú pateixi. Els veurem passar de llarg, en retirada. Perquè el socialisme, que ningú s'enganyi, és una ideologia que ja pertany a les cròniques del passat. A cap país civilitzat d'Europa queden socialistes. Ja se sap que a Girona i Catalunya les tendències europees arriben tard, però arriben.

Governs Perfectament Inestables

2007-06-19T02:30:00.000-07:00

Bona part dels nous governs municipals, sobretot els de les grans ciutats, tenen una cosa en comú: inestabilitat assegurada. Pactes fets a més a córrer, pactes estambòtics, pactes després de moltes de dies de tensa negociació o, senzillament, governs en franca minoria, tot plegat, només poden que portar, a la llarga o a la curta, molts i molts problemes. El primer pacte en constituir-se va ser el pacte antipàramo de Roses, que va fer alcaldessa la Casamitjana del PSC amb vots de tots els antipàramos de la vila rosinca. Què durarà? Ningú ho sap però es fa difícil que gent tan diversa, heterogènia i complexa puguin navegar bé. El mateix passa a Castelló d'Empúries on el republicà Güell ha aconseguit fusionar un seguit de partits i persones per desplaçar Sanllehí. A l'Alt Empordà tenim un altre govern que pot ser font de futurs problemes: el minoritari Vila intenta conduir una Figueres que, com deiem en aquest mateix bloc, ha estat sempre una font de conflictes de tota mena. A Girona, la pugna entre els dos socis petits del tripartit i l'omnipresent PSC ha fet trontollar el pacte fins ben poques hores abans de la constitució de l'Ajuntament però tot fa pensar que el pacte s'ha tancat en fals. A Cassà Baulida comença en minoria amb les esquerres vigilant-lo. A la Selva el principal focus d'inestabilitat tornarà a ser Blanes amb un govern estrambòtic i constituït a més a córrer entre gent que s'ha passat tota la campanya tirant-se els plats pel cap. A Vidreres, Anglès i Caldes no és difícil que tornin a sortir les velles turbulències de l'anterior legislatura. A Banyoles, els dos regidors socialistes governaran amb CiU sabent que tenen tota la gent en contra. Per últim queda, com deiem en l'anterior post, la gran i terrible incògnita del trencament de la Federació Nacionalista. Si es produís, molts ajuntaments que ara semblen tranquils podrien veure's implicats en despiatades lluites fabricades des de dalt.

Unió i Convergència, la disputa continua

2007-06-18T04:17:00.000-07:00

L'enfrontament més o menys soterrat entre Unió i Convergència, continua. Les municipals han servit per reobrir velles ferides entre els uns i els altres. A Palamós els convergents s'enfilen per les parets tot veient el fracàs de Ruiz i la seva candidatura. De tenir l'alcaldia a quedar reduïts a la mínima expressió. Les desavinences entre els uns i els altres també s'han posat de manifest a Palafrugell on CiU ha tornat a tenir uns resultats discretíssims. I en el seu dia van esclatar a Girona ciutat amb la pugna entre els uns i els altres per ocupar el cap de llista. El tràfec entre Unió i Convergència ha portat convulsions fortes a molts municipis de les comarques gironines, algunes de les quals estan encara per cicatritzar. Això a escala local, on els ganivets han sortit en més d'una ocasió. Però ara la disputa ja és en un lloc que semblava intocable: a escala nacional. Duran vol ser ministre i això hi ha molts sectors sobiranistes que els fa molta por. Entre d'altres coses perquè Duran vol ser ministre a tota costa i, si s'escau, amb un govern del PP. Seria, per tant, molt pitjor que Majestic I i Majestic II. El pacte amb el PP amb ministres a les espanyes ja no seria cap Majestic sinó que directament seria Hotel Plaza. Els mals temps per la Federació no vindran pas del seu arraconament a les institucions, sinó que poden venir dels afanys d'un Duran que no vol resignar-se a ser una comparsa d'en Mas. El que està clar és que les turbulències nacionals podrien tenir els seus efectes secundaris a nivell local.

La sociovergència es va movent

2007-06-18T02:20:00.000-07:00

Digui el que digui l'amic David Madí sobre els pretesos ofecs del tripartit cap a Convergència, el cas és que una de les sorpreses d'aquesta segona volta de pactes municipals ha estat l'aparició amb força del fenomen de la sociovergència. Generalment quan hi ha sociovergència vol dir que l'acord entre els dos grans ve avalat i promogut pel gran partit d'aquest país: el partit de la pela. El Partit de la Pela alimentat per constructors, gent de les immobiliàries i les grans empreses és un partit seriós, potent, amb gent que té tentacles en tots els partits. Quan el Partit de la Pela es mobilitza això vol dir que hi ha oportunitats de negoci a la vista i que això vol dir que no es poden fer segons quins moviments polítics. El Partit de la Pela opta per apostes segures. I què millor aposta que els dos grans, els de tota la vida, s'ajuntin, pactin i comencin a governar? Prop de 40 alcaldies del país tindran sociovergència. A les comarques gironines podem dir que hi ha dos casos de sociovergència. Una sociovergència clara i manifesta,la de Banyoles, i una altra no tant evident però que, de facto, també ho és: Figueres capital. Banyoles amb un Pla General a la vista, i Figueres amb tot el que suposa el remenament de l'arribada del TGV. Seguirem informant.

Més convulsió a Figueres?

2007-06-15T02:31:00.001-07:00

Si no hi ha cap novetat de darrera hora, demà Santi Vila serà elegit alcalde de Figueres en minoria. Governarà amb els vots de CiU, però amb ERC i PSC sumant majoria des de l'oposició. Es repetirà, doncs, la mateixa situació que ve trastocant el govern de la capital altempordanesa des de fa anys: la inestabilitat. És probable, doncs, que es repeteixi un mandat convuls, encara més obert que l'anterior. Els maldecaps seran habituals, tant per als ciutadans en general, com per als polítics en particular. Per afrontar aquest mal, i potser en previsió d'aquesta situació, ja fa molts anys que un il·lustre figuerenc anomenat Ramon Mandri i Campanar va buscar una solució: el "Cerebrino Mandri". Va ser patentat l'any 1928 pel seu fill i, pel que sembla, 80 anys després continuarà sent recomanable de cara al proper mandat.

Girona: quan algú pensa que el món es seu

2007-06-13T02:13:00.000-07:00

Les negociacions a Girona entre un PSC en minoria i els seus antics socis de govern són aclaridores de moltes coses. La primera és del tot evident: el PSC prepara el pastís d'aniversari dels seus primers trenta anys a govern de la ciutat dels quatre rius. Aquest aniversari tindrà lloc el 2009 cosa que fa pensar que el PSC acabarà el seu nou mandat després de 32 anys a govern. La xifra ja indica moltes coses. Indica, per exemple, que el PSC gironí no ha viscut mai fora de la Plaça del Vi, i que ha acostumat a tallar el bacallà amb àmplies majories, o amb socis comodíssims, això li ha provocat una visió mopolística del govern. L'Ajuntament és nostre, les regidories són nostres, les àrees són per a nosaltes. Qualsevol cohabitació amb socis és vist pel PSC com una cessió forçada, i quan arrenca una negociació, a la Pagans i la seva cort els comença a entrar ardor d'estómac i cara d'úlcera. Per què? Senzillament perquè saben que hauran de cedir "coses seves" i que hauran de tornar a obrir les portes del "seu" Ajuntament a estranys. Si Ferrusola, després del 1er Pacte del Tinell que deixava CiU fora de la Generalitat, va dir allò de "sembla com si ens hagin entrat a robar a casa", què pot passar el dia que el PSC, algun dia arribarà, hagi de deixar la Plaça del Vi? El cas és que, mentrestant, els socialistes de la capital s'han tancat en banda i s'han dedicat, al llarg de les últimes setmanes, a oferir engrunes als seus possibles socis, en una demostració que encara no han entès els resultats electorals. El PSC gironí augmenta la prepotència en la mesura que disminueix el seu electorat, una equació que fa augurar presagis no gaire positius.

Santa Pau, tot igual

2007-06-12T15:52:00.000-07:00

Hi ha coses que es mouen i hi ha coses que es queden allà mateix. Podria ser un proverbi xino però és la realitat de Santa Pau. En les passades eleccions van confluir-hi dos blocs: els partidaris de Canadell i els contraris. Els uns sota unes sigles independents i els altres camuflats rere Iniciativa (millor dit: Alternativa per la Garrotxa) i Convergència. Darrera d'aquestes dues últimes hi havia els germans Macias, cadascun en la seva trinxera particular. Els dos van desplaçar Canadell i això va fer que el hippie Macias entrés a Santa Pau com a càrrec de confiança. Finalment, una moció de censura va fer que l'inefable Ramon Canadell recuperés l'alcadia i que tot tornés al seu lloc. Els convergents i els del verdet van quedar-se a quatre grapes. Quatre anys després, els convergents i els del verdet han tornat a pactar per fer fora el bloc d'en Canadell, ara sota les sigles d'Esquerra. Els Macias, segons diuen, han tornat a fer de les seves. Ja se sap que la família estira i que hi ha coses que no es perdonen. Però en Canadell és molt Canadell i els seus hereus no es deixaran pas entabanar, al cap i a la fi, la candidatura republicana ha estat a ben poc de no tenir la majoria absoluta. Vénen dies difícils, novament, per Santa Pau, però que ningú s'enganyi: en Ramon Canadell no tira mai la tovallola, i això és el que han après d'ell els seus hereus. Els Macias, segurament, s'estan preparant per tenir l'enèsima derrota.

Joan Puig acabat?

2007-06-12T11:26:00.000-07:00

Alguns killers de la internacional sociata, instal.lats a Blanes, donaven, la nit del 27, per acabat el famós cicló Puig. L'enfant terrible dels republicans havia passat de 2 a 1 regidors i això feia pressuposar als visionaris del socialisme castís la fi d'en Puig. El PSC-PSOE acostuma a tenir aquestes coses: el confondre desitjos amb realitat. El mateix els va passar quan van entrar a la Generalitat, van creure que Catalunya seria com Castilla la Mancha i que tot el que vindria a partir de llavors serien majories absolutes a l'estil albanès. Amb en Puig passa, si fa o no fa el mateix, pensen que està liquidat i es tornen a equivocar. Tipus com en Puig tenen la capacitat de superviència i d'adaptació dels àcars, són quasi indestructibles i, fins i tot, frueixen administrant situacions adverses. Puig ha passat de 2 a 1 regidors però, pel camí, ja s'ha endut els polítics de la vella guàrdia blanenca: en Ramos i també un Marigó que és més un espectre que pas un alcaldable de carn i os, o l'Argemir avui desaparegut en combat i tants i tants d'altres que volien posar el RIP sobre el geni i figura de Puig. Els killers de la internacional sociata poden dir o visionar el que sigui, però darrera el clatell sentiran l'alè d'en Puig. Algun dia, això del PSC a Blanes estarà en l'arxiu històric i en Puig encara cavalcarà. Són així les coses, i no les canviaran ni els capitans, ni els sergents, ni el cabo furriel de torn.

Lluís Guinó l'incombustible

2007-06-12T11:11:00.000-07:00

L'alcalde de Besalú ha tornat a donar una lliçó impressionant. Els Hereus dels Àngels Confidencials sempre hem compartit, amb els nostres antecessors, elogis cap a la figura d'un alcalde jove i emprenedor com Guinó. Els resultats de Besalú són incontestables. En els dies que l'abstenció preocupa i sacseja la classe política, a la vila comtal, i com cal, van anar a votar el 78'12% dels electors. Un rècord que és digne no ja d'un poble de la Garrotxa sinó d'un llogarret de la Suïssa civilitzada. Del total de votants, l'alcalde Guinó va aconseguir 1107 vots, és a dir el 81'10% dels vots, els qui li volien fer ombra, uns nostàlgics del socialisme de Besalú, van aconseguir el rècord mundial: només 1 regidor d'un total d'onze. A aquest pas, el comtat de Besalú haurà de repartir un títol nobiliari a la figura d'un alcalde incombustible com Lluís Guinó, algú que ha estat capaç, a base d'esforç i tenacitat, de posar en solfa un poble que, a hores d'ara, és una de les joies de la corona garrotxina. Repetim el que hem dit sempre: Convergència faria bé de guardar entre cotons un polític d'aquest nivell.

El senyor Giraut fa bé les coses

2007-06-12T11:06:00.000-07:00

El Senyor Giraut fa temps que mana i governa a Castell-Platja d'Aro. N'estem segurs que aquest municipi ha fet un tomb extraordinari des que el Senyor Giraut va decidir-se a combinar els seus negocis amb l'exercici de l'alcaldia. Abans de Giraut, Castell-Platja d'Aro havia tingut alcaldes molt grisos i un funcionament desordenat i caòtic. Giraut va fer endreça, va imposar ordre i va modernitzar la imatge del municipi. Els resultats salten a la vista. A Giraut li ha sortit fa temps una candidata que li vol fer ombra. La veiem en els mitjans de comunicació fent l'impossible per vendre la marca socialista. No se'n surt. El Senyor Giraut, amb més discrecció i no tanta fressa, va fent feina. I va guanyant. Aquest cop tindrà l'ajut inestimable dels joves republicans del municipi. De ben segur la coalició serà en benefici del municipi: experiència i noves idees sempre són un beuratge saludable. La socialista es pot dedicar al que ha fet sempre: xerrar i somriure a les càmares. El senyor Giraut, en canvi, es dedicarà al que ha fet tota la vida: manar i governar, decidir i executar. Les coses són així, i el poble ha decidit que no canviin.

Els socialistes suaran

2007-06-12T07:01:00.000-07:00

Els socialistes han interpretat les eleccions municipals com si haguessin fet saltar la banca del casino. Aquesta gent té la prepotència i la supèrbia instal.lades en el seu codi genètic. És impossible que reflexionin i que vegin més enllà de la seva tendència natural a mirar, a tothom, pel cim de l'espatlla. La seva història és la del despotisme il.lustrat i d'aquí no en surten. Han cregut que Convergència és una nau a la deriva i han volgut negociar amb ells a la baixa, per no dir que directament els han intentat humiliar. Amb Esquerra, el mateix, s'han pensat que els republicans s'estarien quiets i lligats amb la presidència de la Diputació. Un gran error. L'espectacle de Girona ciutat, amb unes negociacions encallades per la supèrbia de la Pagans i la seva gent, és la viva realitat d'una manera de fer, la del PSC, que ja sobrepassa qualsevol sentit comú. L'espectacle d'una Figueres perduda amb el gran perdedor Armangué fent i desfent sobre el futur del PSC que ell mateix ha esmicolat resulta del tot patètic. De la mateixa manera que resulta patètica saber que Marina Geli dóna consells a la militància contradint les ordres que se li envien des de Barcelona. De la mateixa manera que gent com Pineda, Marigó, Fernández o Margall van de tranquils quan els perilla l'estabilitat dels seus governs. Una tranquil.litat que només s'entén des de la supèrbia socialista. Què hi farem. Però en el territori comença a créixer un sentiment transversal: els socialistes n'han d'aprendre. Un sentiment que recorre les files dels independents, de gent del PP, d'Iniciativa o d'EiuA, d'Esquerra, d'Unió i de Convergència. Un sentiment que porta a molta gent a apuntar-se tant de gest prepotent i de sobradisme internacional. Els pactes i els tractes posteriors al 27 de maig fan pensar que al 16 de juny hi haurà un paisatge concret, però que la manera de fer dels socialistes porta, a mig i llarg termini, a noves i imprevisibles emocions. Es per això que no ens estem de dir que, tard o d'hora, els socialistes suaran. I també diem que la majoria d'aquests personatges ja no estan per massa emocions.

Vot nul

2007-05-24T16:09:00.000-07:00

La Núria Pórtulas no és una víctima dels Mossos tal i com alguns intenten fer-nos creure. El cas Pórtulas és un exemple més dels instruments d'excepcionalitat que l'estat va crear per blindar-se davant el fantasma del terrorisme. Un fantasma que han agitat i que els ha permès, des de fa temps, recuperar vells mètodes del franquisme. Com ara la Llei Antiterrorista que nega qualsevol auxili al detingut durant moltes, moltíssimes, hores. O com l'Audiència Nacional que s'ha erigit en un autèntic Tribunal d'Ordre Públic. O la mateixa llei de partits que condemna milers de persones a la mort civil. La Nuri ha caigut sota aquest entramat de lleis i instruments que no són precisament cap benefici per les llibertats democràtiques. Ara bé, alguns anarquistes d'estar per casa utilitzen la detenció de la Nuri per carregar obertament contra tots els partits sense exclusió i contra totes les institucions sense exclusió. No tots els partits van votar favorablement a la Llei Antiterrorista, no tots han estat d'acord amb la gènesi de l'Audiència Nacional, no tots han dit amén a les mesures excepcionals que l'estat ha anat generant per combatre el terrorisme. Això alguns predicadors de l'anarquisme ho saben perfectament. Com saben perfectament que no tots els partits han fet oïdes sordes a la detenció de la Nuri Pórtulas. Però el seu sectarisme interessat els ha portat a donar una ordre que volen que la ciutadania lliure segueixi sense cap mena de discussió: a les properes eleccions s'ha de votar nul per fer un favor a la Nuri. Una proclama que, d'entrada, va en contra del component local de les properes eleccions. Gràcies al vot nul de les eleccions que proclamen els suposats anarquistes és probable que gent conscienciada voti nul, que gent valenta voti nul, que gent responsable voti nul , que gent d'esquerres, ecologista, independentista, amb voluntat transformadora voti nul. Tots aquests nuls no portaran pas la Núria a casa ja que continuarà essent víctima dels partits que, curiosament, són de la facció dretana, regionalista, espanyolista o falsament progressista que van votar les lleis i els ordenaments que han fet possible una detenció arbitrària com la de la Nuri. La proclama dels nous sacerdots de l'anarquisme serà ben saludada pels especuladors, oportunistes i companyia que l'únic que volen, i desitgen, és que la gent que els pot barrar el pas voti nul. Tot i els sacerdots il.luminats que volen embolicar-se darrera la causa de la Nuri, nosaltres seguim dient: "Nuri Llibertat". Perquè la causa de la Pórtulas, agradi o no als puritans de l'anarquisme, va més enllà de qualsevol ideologia, és la causa de la democràcia en el sentit més estricte de la paraula. I la democràcia, ara i aquí, sempre es guanya exercint el dret de vot.

Escenes en campanya

2007-05-23T03:45:00.000-07:00

La recta final de campanya exagera els tics i el nerviosisme de certs polítics. Ja se sap, arriba l'hora de la veritat i aquí el que cal és fer de tot per salvar la papereta. De Torroella de Montgrí ens ha arribat un correu curiós "un reconegut convergent ha sortit més d'una nit disfressat amb perruca i tot per arrencar cartells dels adversaris". I això que, en principi, els convergents tenen l'alcaldia! A Girona sorprenen el neguit del PSC per atacar l'aspirant Cristina Alsina i acusar-la de fer amb la Marfà una mena d'Hipercor 2. Sorprèn perquè, a priori, i segons les enquestes dels de sempre (La Vanguardia i Periodico) els socialites van a tota vela. El PP, mentrestant, fa una campanya penosa fent passejar els seus candidats-espantall amb discursos com el de la immigració i la seguretat. A ells hauríem de recordar que durant la seva estada a Govern la inseguretat va créixer moltíssim a Catalunya sobretot perquè la Guardia Civil i la Policia Nacional va començar a marxar abans del desplegament dels Mossos, i els hauríem de recordar també les múltiples regularatitzacions i retocs a la llei d'estrangeria que no han fet res més que obrir les portes de la península a la immigració il.legal. A Esquerra la campanya servirà per medir les forces amb els seus friquis dissociats: a Girona tots els rebotats de la província es presenten junts, i a Maçanet han constituït una candidatura que l'únic que fa és criticar el govern tripartit local. I una última informació, els convergents de Banyoles han perdut gas i d'allà ens arriba que l'últim míting amb el president Pujol el van omplir amb dos autocars amb gent de la comarca.

Caça als Mossos

2007-05-22T10:43:00.000-07:00

En pocs dies estem assistint a un espectacle tan perillós com deplorable: la caça i captura a la Policia d'aquest país, la nostra policia. Sembla com si s'hagi muntat una campanya soterrada per desprestigiar, calumniar i atacar el model policial català i, per extensió, els seus agents, els que patrullen diàriament pels nostres carrers i les homes i les dones als qui confiem la nostra seguretat. Els casos recents han estat esbombats pels mitjans de comunicació amb una alegria que fa molt que pensar, i amb una irresponsabilitat que fa sospitar. Per què es vol castigar la imatge dels Mossos? Què hi ha darrera de tot això? Pot haver-hi, en part, la frivolitat naïf d'un país que mai ha tingut estructures d'estat i que, per tant, desconfia de tot allò que sigui públic. També un hi ha un fals progressisme que prefereix donar coartada al delinqüent i al xoriço abans de de creure's la versió policial. Hi ha també la temptació d'aprofitar aquest linxament als Mossos per reclamar l'antiga policia, la de tota la vida, la que ens castigava i ens menystenia i amb la qual no ens atrevíem ni a demanar-los quina hora és. Es un tic molt colonial, el d'aquest país. En tot cas, els Mossos d'Esquadra mereixen un rescabalament públic. Es la nostra policia, la que fa front al crim organitzat, la que treballant sense gaires recursos planta cara als delinqüents, als criminals i a la resta d'indesitjables. El Departament d'Interior lluny de buscar excuses i arguments, lluny d'instal.lar-se a la defensiva, ha de treure pit i dir que els Mossos són la nostra policia, i què passa?

Espectacle popular

2007-05-17T09:31:00.000-07:00

El Partit Popular a les comarques gironines és un espectacle majúscul. En els debats els seus candidats a molts municipis s'estan convertint en showmans d'honor. Aquest és el cas de municipis com Palamós on el candidat popular ha arrencat les rialles dels congregats. Aquest és el preu que el PP està pagant per haver fet llistes com sigui, agafant el primer que passa per la cantonada, i reomplint la llista amb gent forastera de tots els racons de l'estat espanyol. Això sí, el vot a partit a aquesta gent és tan fanàtic i tant fidel que a vegades els va bé. Aquest és el cas del 2003 a Salt quan el seu candidat, un indocumentat sense límits, va doblar resultats gràcies a una frase ignorant que va ser llegida, per un sector xenòfob de la població, com a política ferma en matèria d'immigració. Però hi havia una diferència d'ara respecte al 2003: i era la pressió contra el PP exercida arreu del país en motiu de la guerra d'Iraq. Ara al carrer Migdia saben que aquest factor no hi és i per això tremolen. Es podria donar el cas que els resultats no acompanyessin, i que en un partit com el PP a Girona on hi ha hagut tantes purgues i tantes dimissions, la resultant fos un qüestionament, a partir del 27 de maig, de les operacions tàctiques de la família Veray.

Els socialistes no les tenen totes

2007-05-14T02:14:00.000-07:00

L'omnipresent poder socialista de les comarques gironines no les té totes. Les enquestes i les percepcions, tant importants les unes comes les altres, els hi auguren un nou desgast electoral en aquestes municipals. Seria el segon, ja que al 2003, van veure debilitar molts dels seus feus. No se sap si aquest desgast és una fatiga crònica del seu electorat o també té a veure amb la crisi manifesta del partit entre maragallians i montillistes. El cas és que el PSC va perdent força. L'enquesta del Diari de Girona ja alerta del cansament del model Nadal-Pagans a Girona, però se n'entreveuen molts més. Figueres pot ser la capital de la gran volta de truita d'aquestes eleccions, com descriu avui el Punt en la seva pàgina d'engrunes. Una truita que també pot afectar dos emblemes dels socialistes com Blanes (Marigó té problemes i l'efecte Puig és imprevisible) i La Bisbal. A banda d'això, els socialistes poden veure com es frustren algunes de les seves expectatives: a Sant Feliu de Guíxols es poden veure sobrepassats per Tots per Sant Feliu, a Lloret poden rebre una clatellada històrica, a Palafrugell i Castell-Platja d'Aro poden quedar a les portes com és habitual en tants anys. I pitjor perspectives tenen al Pla de l'Estany on només han pogut tancar dues llistes, menys que en les anteriors eleccions. I podríem anar afegint més municipis on el PSC difícilment farà res: Salt, Ripoll, Calonge, Anglès, Vidreres...Alguna gent dins el pinyol socialista està reclamant, des de ja, una renovació en profunditat de l'aparell socialista.

Fantotxada Ciutadans/Ciudadanos

2007-05-10T07:38:00.000-07:00

Això dels Ciudadanos, aquest giny sociopolític creat pels taxidermistes amb l'ajut impagable de la COPE, la Legió Estrangera, el Mundo i el neofalangisme, s'ha demostrat que era un invent sense cap consistència. Quan un grup està arrelat i té perspectives de creixement és en el món local on demostra la seva força. A les comarques gironines i malgrat el suport mediàtic i circense de tota aquesta patuleia no han pogut fer 5 candidatures: Castell-Platja d'Aro, Figueres, Girona, Blanes i Vidreres. Totes elles, a més a més, les han hagut d'omplir amb personatges del món freak, de rebotats, de passavolants que han fracassat en altres partits, de gent de trajectòria erràtica que veu en el show unionista l'últim tren de la seva particular matinada. En tot cas, les municipals a les nostres comarques demostren que aquest partit no és res més que una fantotxada, el somni febril de gent que vol confondre's i pensar que Catalunya és Sarajevo.

Publicitat Calonge

2007-05-10T04:04:00.000-07:00

Ahir vam veure una notícia extraordinària patentada per aquesta gran casa de publicitat que és l'Ajuntament de Calonge. Des de la seva carrera cap als 10.000 amb càstings triunfitos inclosos, l'equip de govern comandant per l'il.lustre Soler no para quiet ni un instant. Del que es tracta és de vendre encara que sigui fum d'ideales. L'última notícia és que aviat es començarien les obres del Tanatori Municipal. Les imatges estaven acompanyades per un deliciós paquet de totxos que feien presagiar un inici rapidíssim de les obres. Les imatges eren divertides i ens van fer pensar en allò dels paletes de "ja hem vingut a deixar el material, tard o d'hora començarem". L'equip de govern Soler mereix un dels propers premis de la Comunicació, el premi a la inventiva d'obres i projectes i al de sortir, dia sí i dia també, a la televisió local per presentar qualsevol bagatela. Esperem que a partir del 27, l'alcalde Soler afluixi una mica o a la Televisió del Baix Empordà es veuran obligats a donar-li un programa per ell solet.

El cas Anglès

2007-05-09T15:43:00.000-07:00

Avui ens hem despertat amb una notícia explosiva: els republicans d'Anglès fan servir sobres de l'Ajuntament per enviar cartes. La notícia en principi resultava alarmant. Es per això que els Hereus d'ELA, ens dedicat a esbrinar el que ha passat. Teòricament, els nois republicans havien fet servir el franqueig oficial de l'Ajuntament. Cosa condemnable. Però a l'hora ben estranya: els dos nois d'Esquerra són dos comparses a l'equip de govern. Qui mana és Convergència i para de comptar. Per tant? Com aconseguien el franqueig, els sobres, i la resta? Indagant hem vist que la notícia en qüestió sortia del web dels socialistes. Darrerament el PSC ens té acostumats a un estil de webs sinistre i carnisser. La denúncia la formulava, a més, un membre de la candidatura del PSC. Sospitós, no? Rautant, rautant, veiem com tot lliga: el PSC volia l'alcaldia d'Anglès i es va quedar a les portes. Va haver de participar amb urgència en un "govern de concentració". Govern del que va ser foragitat temps després. La rancúnia és dolenta. El rencor fa mal a la panxa. El PSC es veu obligat a remoure entre el fang per veure què troba. El resultat final és una notícia grotesca, no contrastada, en el fons de la qual hi ha, com quasi sempre, l'afany socialista per fer-se amb el poder. Però ja se sap que a la Royal sempre li surt un Sarkozy. I a Anglès, com a tot arreu, sortirà un Sarko de primera per acabar amb aquests rosegadors de tres al quatre.

Els Pactes futurs de la ciutat de l'Estany

2007-05-08T07:36:00.000-07:00

Ens arriben informacions des de Banyoles que ja hi ha un pacte sobre la taula. La Plataforma-PSC podria haver pactat amb la Convergència liderada per Miquel Noguer. Ens argumenta algú molt proper a la Plataforma que n'estan tips de quatre anys de majoria absoluta d'ERC i que és hora que la ciutat canviï. Segons sembla, la Plataforma donaria l'alcaldia a Convergència a canvi de la presidència del Consell Comarcal, institució comarcal que va comptar, el 2003, amb un pacte entre els mateixos que avui volen posar-se d'acord a Banyoles. La Plataforma treballa amb l'hipòtesi de tenir d'entre 3 a 4 regidors, que sumats als 6 o 7 de CiU serien suficients per crear a Banyoles una nova majoria política. El clima del PSC a Banyoles és d'optimisme preveient que l'acord amb Convergència suposarà la torna del pacte dels republicans amb Unió que va desplaçar-los de l'alcaldia banyolina. A Convergència també es respira un clima d'optimisme ja que l'acord amb els socialistes els farà retornar a l'alcaldia, després de vint anys d'estar a l'oposició. Ens confirmen que els rumors del pacte queden perfectament avalats per les declaracions del cap de llista de la Plataforma aparegudes al Punt d'aquest dilluns. Jordi Bosch i Lleó mantenia que no faria cap pacte preelectoral a Banyoles. I això sense que ningú li preguntés. Aquest comentari s'afegeix al que va fer l'exalcalde socialista Joan Solana en la presentació de la candidatura on va posar el dit a la llaga en la gestió dels republicans i va mantenir una distància calculada amb la candidatura de CiU.

Nervis Armangué

2007-05-08T07:24:00.000-07:00

La màquina de fabricar candidats grisos del PSC és il.limitada. El de Lloret n'és un exemple: és un home condemnat a vorejar totes les fronteres de la indiferència. Un candidat del qual ni aquí recordem el nom. L'altre cas és el de Marigó. La frase que corre per Blanes i que expressa el naufragi socialista és aquella de "l'últim que tanqui la porta, i Marigó l'últim". Però l'home gris entre els grisos, d'una grisor incomensurable, s'anomena Joan Armangué. L'alcalde figuerenc fa, avui, una carrera d'obstacles, contra la seva pròpia mediocritat. Armangué s'ha passat tots els anys de mandat venent fum en estat pur mentre Figueres perdia gas, capitalitat, empenta i dinamisme. Però ell: inalterable. De les últimes aportacions d'Armangué a la política hi ha una publicació on el govern de Figueres s'atreveix a parlar de futur i de projectes que només són obra de la imaginació febril d'algú. D'Armangué segur que no, perquè és un home sense inventiva, ni sense rauxa empordanesa. Però, en tot cas, Armangué prova de vendre-ho. Com prova de vendre la inauguració sobtada d'un local al barri del Rally o les ofertes i contraofertes d'un bus pensat pels dies de campanya. Sap Armangué que tant de descompte i tanta gratuïtitat, i tanta freqüència seran inviables per l'erari públic, però ell s'hi abona. Ni que sigui per repetir un nou mandat. L'home és tan gris que la gent del PSC ha estat calibrant, durant mesos, on el posava per fer un relleu abans d'hora (estil ciutats socialistes) Però el PSC s'ha trobat amb dos problemes infranquejables: on col.loca el gris Armangué i qui d'entre la llista de grisos es converteix en el substitut.

Socis de dia, enemics de nit

2007-05-08T07:15:00.000-07:00

Quines estranyes aliances les que té Iniciativa en el territori. A Palamós avui hem vist als diaris una foto fantàstica (us mostrem la del Diari de Girona): els d'Iniciativa asseguts a la taula amb la CUP. Resulta que aquests dos fan societat pel que faci falta, sobretot per arreplegar vots, però, tot seguit, s'estiren els cabells. Podem veure'ls al matí fent una conferència de premsa ben abraçadets i al vespre escridasant-se pels carrers, els uns demanant la llibertat de la Nuri Pòrtulas i els altres defensant les animalades que diu en Boada. Iniciativa faria bé de començar a ser una força normal. Que n'estem segurs que n'està en condicions. I desprendre's així d'aquest farciment extemporani i excèntric que és la CUP. Iniciativa ja no necessita companys de viatge d'aquesta calanya per ser presents al territori. Iniciativa comença a ser una força normal i corrent, estesa al territori, que no deu res a ningú. Per què ha d'utilitzar unes CUP que no representen a ningú, i que més enllà del seu discurs caduc a cada poble s'han d'aliar amb qui sigui per sortir a la foto. Es hora que IC deixi anar llast i es desprengui de tipus que l'únic que saben fer és clavar cartells per Girona amb llastimoses consignes com el "que es preoCUPin" les quals van acompanyades amb les fotografies de regidors de l'Ajuntament de la ciutat escollits democràticament pel poble sobirà. Ja és hora, gent d'IC, que assumiu la vostra normalitat i despatxeu aquestes aliances que ni us aporten res, ni us són convenients per transitar com una força normalitzada. El consell és gratis.

A Castelló d'Empúries no volen fer debat

2007-05-07T10:06:00.000-07:00

Castelló d'Empúries és un municipi peculiar. Allà hi governa un home que als seus quaranta-quatre anys ja ha estat en tres projectes polítics diferents. Primerament va ser d'Esquerra i se'n va atipar. Després es va de l'UPM i també se'n va cansar. Ara està amb els convergents. Però ho té tot controlat. Té aliats naturals, i naturalíssims, al PSC que li garanteixen pactes estables i duraders. També té aliats al PP. Quan van maldades, Sanllehí no s'arronsa. Això és el que va passar en aquesta legislatura quan els d'Esquerra el cargolaven pel tema del POUM, llavors Sanllehí va incorporar una trànsfuga republicana, la part més dèbil de la cadena, ja se sap, i li va donar dedicació exclusiva. Sanllehí viu de la política i vol seguir-ne vivint molt temps. Es per això que ara afronta unes eleccions crucials. Tan crucials que ell i els seus acòlits socialistes s'han negat a fer un dels debats organitzats pel Punt. El motiu? Oficialment, no consta. Castelló d'Empúries serà l'únic municipi gran de les comarques gironines on no hi haurà debat. Està clar, però, que les raons vertaderes d'aquesta negativa estan en el POUM, en la por de Sanllehí i els seus companys de viatge que el debat no congregui tots els els veïns afectats o descontents amb el creixement salvatge que postula Sanllehí. En tot cas, la democràcia, la transparència i el contrast d'idees en surten perjudicats. Però això no deu preocupar a un tipus com Sanllehí

El perquè de les llistes associades

2007-05-04T13:31:00.000-07:00

Algun il.lús es pregunta encara per què les esquerres es presenten a molts pobles sota candidatures associades. Si mireu alguns d'aquests pobles on això és així descobrireu alcaldes convergents que porten anys i panys en el govern. De fet, de sobres és conegut que el transvasament més gran d'aquest país va ser d'alcaldes franquistes a alcaldes convergents. En trobaríem per parar un tren. També d'alcaldes de l'UCD- per tant, tardofranquistes- a les files de CiU. Es el reflex d'un poder total que s'ha escampat a molts pobles des de temps immemorial. Hi ha alcaldes convergents, com el de Jafre, que ho són des de temps tants reculats que no hi ha vida intel.ligent per narrar-ho. Aquest poder omnipresent ha generat en molts pobles pressions terribles cap a tot allò que sigui una alternativa política. I més si aquesta alternativa ve amb un nom d'esquerres. En aquests pobles funcionen, a tota vela, les pressions de tot tipus. Quan algun alcalde omnipresent sap de moviments de llistes és molt habitual que es truqui a gent, que se'ls vagi a veure, que se'ls interpeli. Llavors surt la resta: si vas amb els altres, prepara't. N'hi ha que els hi va la feina, a altres un contracte de serveis, a molts més llicències d'obres, permisos municipals o, senzillament, aquell vell recurs de "et farem la vida impossible". Quanta gent no podria parlar de comentaris d'aquest tipus? Les llistes associades responen, en molts casos, a aquesta por atàvica i ancestral de pobles on els mateixos han manat sempre. Es divertidissim que qui ha practicat el cacisquisme d'una forma tan bèstia i tan implacable critiqui les víctimes de tant control i tanta pressió. País! que diria el genial Forges.

Estan molt nerviosos

2007-05-04T13:17:00.000-07:00

CiU va deixar anar, fa un cert temps,un farol de pòquer. Van dir allò que les municipals servirien per plebiscitar el nou govern de la Generalitat. Si CiU treia bons resultats voldria dir que el nostre país condemna el govern. Però no era res més que el farol d'un jugador desesperat. Els convergents que trepitgen el territori saben bé prou els problemes que tenen. A les comarques gironines, l'antic graner de vots convergent, les coses van maldades. El graner s'ensorra. La prova és que Convergència ha hagut de fer arqueologia per tancar llistes en molts llocs. Candidats com els d'Olot, Llagostera, Sarrià de Ter, Blanes o Palafrugell responen a quintes d'un altre temps. En moltes altres poblacions, com és el cas d'Anglès o Porqueres, CiU ha hagut d'apel.lar als fills dels convergents. En d'altres, com a Girona, Celrà, Sant Joan de les Abadesses o Banyoles, els convergents han hagut de recanviar els candidats a mitja partida. En d'altres com a Santa Coloma de Farners i Palamós ha esclatat la polèmica entre els uns i els altres, amb Unió de poma de la discòrdia. En altres com a Salt, Sant Feliu de Guíxols o l'Escala els alcaldes tindran problemes per mantenir-se. I així anar fent. Saben els convergents que només els queden places segures a Roses i Lloret de Mar i que la resta és un Titànic a punt d'esfondrar-se. Són així les coses. En els pobles petits les desercions d'alcaldes i regidors són massives. El PSC amb una habilitat sensacional s'ha endut una part considerable del pastís. Alguns altres se n'han anat a Esquerra i molts més han decidit plegar. Sap Convergència que la Diputació perilla i que perillen els consells, i que en molts dels municipis estan condemnats a convertir-se en una força testimonial. Es per això que tenen els nervis a flor de pell. Es per això que Mas i Duran han fet una roda de premsa envoltats de cares llargues que anuncien derrotes sensacionals. Es el que passarà. Això i res més. Per tot plegat, CiU juga la seva última carta intentant desligitimar les candidatures associades dels partits d'esquerres. Els queda el recurs del ploramica. Saben que, tard o d'hora, les coses tornaran com al principi, quan Convergència gràcies al paraigües de la Generalitat va créixer menjant-se candidatures independents, candidatures tardofranquistes i l'antiga i erràtica Esquerra. Ara, poc a poc, cadascú tornarà a casa. I a Convergència els quedarà la dreta catalana i alguna resta d'arqueologia del passat.

Juan Antonio Samaranch per Banyoles

2007-04-30T07:57:00.001-07:00

Sectors convergents banyolins han mostrat la seva preocupació per la presència de Juan Antonio Samaranch a Banyoles en un acte del candidat Miquel Noguer. De sobres és coneguda l’íntima amistat dels dos cèlebres personatges. Fa anys que Samaranch es va fixar en el jove Noguer i el va catapultar a les més altes instàncies de la Caixa. Noguer creu que la presència de Juan Antonio Samaranch a Banyoles serà benefeciosa per la seva candidatura. Però una altra cosa és la popularitat de l’exmandatari del COI. Amb el temps s’ha anat descobrint què s’hi amagava rere el somrirure beatífic de Juan Antonio. Un home del règim feixista que va ser Delegado de Deportes i “presidente de la Diputación de Barcelona”. Samaranch era un home indispensable pel règim feixista: un col.laboracionista que es passejava per Catalunya i que oferia la imatge més amable del règim. Home que coneix les comarques gironines per les seves festes xics en el S’Agaró dels inicis: festes interminables amb les quals s’havien acabat atorgant el sobrenom de “las brigadas del amanecer”. El pas de Samaranch pel COI tampoc és exempt de polèmica pels esclats de corrupteles que van esclatar al seu voltant. I és allà on Samaranch va exercir de Juan Antonio al barrar al pas a qualsevol intent de crear el Comitè Olímpic Català. Un demòcrata de tota la vida, un patriota de pedra picada, un home íntegre. Un llibre en anglès, The Lord Of The Rings (no pas el de Tolkien), retrata a la perfecció quin personatge s’amaga rere la màscara. Hi ha gent a Convergència de Banyoles que no veu clar que l’alcaldable es faci la foto amb Samaranch. Però l’alcaldable Noguer estava entusiasmat presentant el seu godfather davant les cinquanta persones del món de l’esport banyolí. A l’àpat, i per recordar els vells temps d’en Juan Antonio es va servir vi de la terra: un Rioja etiquetat amb la bandera espanyola. Que n’aprenguin!

Iniciativa fitxa l'home que va extreure els àrids del Fluvià

2007-04-30T07:33:00.000-07:00

Ecologistes de debò, com tu i com jo. Els d'Iniciativa s'apunten a totes les modes, reivindicacions i lluites. Bé, a totes no, en les de la llibertat de la Nuri Portulas acostumen a estar "desapareguts en combat". Ja se sap, però, que a les municipals es tracta de fer llistes a tot arreu i que això, en algun cas, posa en entredit els mateixos principis ideològics del partit. Aquest és el cas de Sant Miquel de Fluvià. En l'obsessió per créixer al preu que sigui, Iniciativa ha forçat una candidatura en aquest petit municipi de l’Alt Empordà. La sorpresa és que aquesta llista està encapçalada per Lluís Serra i Brugada, antic alcalde del municipi pel PSC, home de moda fa temps el món municipalista socialista de les comarques gironines. Fins al punt que aquest senyor va figurar a les llistes del Parlament de Catalunya l’any 1992. Serra i Brugada es ventava de sopar i fer postres amb el mateix Pasqual Maragall. Però el temps l’ha fet caure en desgràcia. L’any 2003, Serra i Brugada encara va encapçalar la candidatura socialista a Sant Miquel, ell tenia la marca oficial però l’hàbil Martí Sans ja havia apostat en secret per un jove prometedor, i no es va equivocar, la llista independent- amb suport implícit del PSC- va arrasar, i avui el jove prometedor és un alcalde de primera i s’ha quedat amb la marca del PSC. L’altre, el perdedor, ha fitxat per Iniciativa. Però quin és el problema d’aquest alcalde perdedor? Doncs que al llarg de molts anys va ser l’home fort d’Arids Sant Mori, l’empresa encarregada d’extreure àrids del Fluvià a punta pala. Arids Sant Mori SL tenia el seu objectiu social al Castell de Sant Mori i va ser dissolta un cop el riu ja no va donar més de si. Aquest personatge tan modèlic a nivell mediambiental figura avui en una llista ecologista de debò i sostenible tot el dia. Mentre per sota mà incorporen a gent d’aquesta mena, davant dels micròfons donen lliçons de coherència. Ce la Vie!

Les marques blanques de CiU: Alternativa Verda

2007-04-30T03:20:00.000-07:00

A Can Convergència diuen que no tenen marques blanques. És cert, en part. A Convergència el que s'estila és muntar candidatures amigues, per dividir el vot de les esquerres i facilitar així el triomf dels seus alcaldes. Aquest és el cas de l'Alternativa Verda de l'inefable Santiago Vilanova. El Doctor Vilanova té una assessoria mediambiental que al llarg d'uns quants anys ha xuclat fort de l'alcaldia convergent de Sant Feliu de Guíxols. L'excusa: un fantasmal projecte anomenat Espai Costeau que ha acabat com el rosari de l'aurora, però que va servir perquè en Vilanova tingués uns bons encàrrecs. Resulta, doncs, que el partit d'en Vilanova es presenta en quatre poblacions. En tres d'elles -Roses, Sant Feliu i Palau Savardera- hi ha alcaldes convergents, i alguns d'ells, com en Deusedas de Palau o en Lobato de Sant Feliu, poden perdre l'alcaldia. A Palau les esquerres s'han reunit al voltant d'una única candidatura per desplaçar un tipus molt amic del totxo. A Sant Feliu les esquerres treballen fort per intentar acabar amb el despostisme ciux. Allà hi ha en Vilanova amb el seu aplec peculiar de candidats. Entre els candidats ganxons d'en Vilanova hi ha una mica de tot: un tal Surroca de Torroella de Montgrí, una tal Maria Rosa Comellas astròloga de Barcelona, una tal Montserrat Batllori que anava a la llista d'Alternativa a les Municipals de Barcelona, gent de la CUP, gent d'Izquierda Republicana (com una tal Luisa Pena o un tal Venancio Diaz, candidats d'IRE a les generals de 2004) I tots liderats per Santiago Vilanova, que també va anar de candidat a les municipals de 2003 de la ciutat de Barcelona. Tot molt ganxó, vaja. La llista de Roses està encapçalada per un antic regidor d'Iniciativa a Barcelona, en Josep Puig i Boix, un històric del partit que el trobem presentant-se ara sí i demà també per Alternativa allà on faci falta. A Tossa de Mar trobem una tal Marigot Latorre que el 2006 anava a les llistes de Tarragona i veïns de Barcelona i Tordera per reforçar la llista. I a Palau Savardera hi trobem un tal Muscolino que encapçala la candidatura, dels Muscolino de tota la vida de Palau!

Iniciativa ens vol fer riure una estoneta

2007-04-30T03:01:00.000-07:00

Els amics d'Iniciativa s'han llançat de caps al món de l'espectacle. Ara ens han sortit amb una sèrie d'acudits per animar-nos la precampanya. Com aquest de denunciar les marques blanques de PSC i Esquerra. Ja ho sabem que és lleig això de les marques blanques i que el millor és anar a cara descoberta. Però en aquest país nostres encara hi ha molt de caciquisme sobretot en la ruralia controlada pels mateixos des de fa set o vuit segles. Els mateixos que abans eren dels partits de la restauració, després van ser de la Lliga, i tot seguit de la Falange, l'UCD i Convergència. Però que Iniciativa critiqui les marques blanques, fa molt de riure. A tall il.lustratiu citarem unes quantes marques blanques que Iniciativa té en territori gironí. Per començar Alternativa per la Garrotxa, els emboscats d'IC en el prepirineu gironí. Alternativa és, a més, un totum revolutum on s'hi barregen neorurals, antics comunistes, sostenibles i, finalment, la mauletada de cada lloc. Després trobem l'Entesa Junts per Palafrugell, Independents de Begur-Esclanyà, Millorem Regencós, Torrent per Torrent, Nova Opció per Ullà, Veïns de Sant Mori, Alternativa per la Cerdanya, Entesa pel Progrés d'Arbúcies, Independents d'Entesa de Riells i Viabrea, Partit Independent de les Guilleries, Entesa per Santa Coloma de Farners i Entesa per Susqueda. Una bona carretada de llistes que demostren que Iniciativa està empastifada de marques blanques. De fet, Iniciativa sencera és una immensa marca blanca, un subterfugi que en el seu dia va sortir per amagar la marca comunista.

Els corcs són democratacristians

2007-04-24T11:44:00.000-07:00

Aquest any la Federació més malavinguda de les federacions polítiques, els CiU, han tornat a demostrar que el matrimoni és més de conveniència que d'una altra cosa. A Vidreres, finalment, han evidenciat un dels malestars més generalitzats: el de convers contra unionistes. Els plats pel cap, novament. Volien, ara, tancar pàgina en la famosa nit negra de Banyoles on les desavicences van portar al cap de llista Vicens a trencar la baralla. Un episodi on es va demostrar, novament, que la pugna entre els uns i els altres és forta, i que Unió és un corc perillós en les bigues convergents. Aquest any el nou candidat banyolí ha volgut fer un peripé per tancar pàgina dels sucessos del passat. Ell, en el fons, és home de confiança de la gent d'Unió i això ho saben molts capitostos convergents locals que el miren amb malfiança. Duran i Lleida va criticar l'altre dia l'OPA hostil dels socialistes i republicans cap als alcaldables convergents. El de la Franja volia, així, que totes les mirades desviessin la seva atenció per no fixar-se en un fet inqüestionable: la guerra profunda a dins de CiU. A les comarques gironines ha tingut episodis recents en llocs com Girona, Vidreres o Palamós. Ciutats grans. I la nova guerra es prepara de cares a l'endemà del 27 de maig i tindrà com a escenari la Diputació de Girona. Unió és el corc. Es la plaga que va menjant-se la biga i que amenaça en fer baixar tot l'edifici. Poden dir el que vulguin, però, en el fons, els convergents saben que a ells el mal no els ve d'Almansa, els ve de la Franja.

Finalment: les llistes de les comarques gironines

2007-04-24T11:35:00.000-07:00

Els partits han estat pedalant fins a última hora per tancar llistes. A la fi, les xifres tornen a demostrar que els republicans van llançats de la mà del Lampista de Banyoles. Els d'Esquerra creixen prop del 40% i se situen a tocar els socialistes. A Can PSC també han fet un esforç però ha estat per caçar alcaldes i alcaldesses convergents. Reconeixem que els ha fallat l'Operació Lladó del Pla de l'Estany amb la que van intentar capturar dos alcaldes d'aquesta comarca. Una Operació que Hereus d'ELA va avançar i que va intentar-se produir (El PSC jugant amb la compra d'en Figueras de Cornellà ha perdut la seva antiga llista liderada per Russet, que ara va per indedependents) Tot i així, el PSC ha captat alcaldes a la zona de l'Alt Empordà: com Rabós i Vila-Sacra, i s'ha anat reforçant en tot el territori. Sorprèn també que el PSC és el partit amb més llistes associades: prop de 70. El que demostra que la marca socialista encara és un escoll per entrar a segons quins pobles. Els Convers n'han fet prop de 200 però han tingut més problemes que mai. Els ha costat tancar llistes a molts llocs i en d'altres han hagut de recórrer a fills o nets d'antics militants o, senzillament, als avis que ja estaven a la reserva. Sorprèn també l'estancament d'IC, que no ha crescut gaire, i que se situa en el mig centenar de llistes, ben lluny del que feia pensar. A la Garrotxa, per exemple, Alternativa per la Garrotxa- la marca blanca d'en Saura i Cia- ha perdut la meitat de les llistes que al 2003. Finalment qüestions inquientants: a Olot es presenta la Plataforma per Catalunya, del feixista de l'Anglada, i a alguns punts de la demarcació (com Caldes o Vidreres) apareixen els falangistes de postí anomenats Ciudadanos.

El PP de Girona creu en els Països Catalans

2007-03-14T10:00:00.000-07:00

El PP de Girona va molt més enllà que el PP català d'en Piqué. El PP nostre és militància de ferro en la causa dels Països Catalans. La prova més propera la tenim en les darreres eleccions catalanes. Llavors uns quants autocars de Castelló van aterrar a la ciutat de Girona. Els autocars eren plens amb apoderats i interventors que parlaven amb el dolç accent del català del nostre sud. Els interventors es van comunicar, en tot moment, en català del país valencià, cosa que demostra que el PP de Girona, i el de Castelló, creuen en la unitat de la nostra llengua. Voleu una altra prova de la militància del PP gironí en la causa dels Països Catalans? Algú ens ha fet recordar la llista pepera de Banyoles on la gran majoria dels banyolins no coneixien els acompanyants de l'intrèpid Fontan. D'on sortia tota aquella gent? Una ràpida investigació ens ha portat cap al País Valencià. Cap a Castelló, novament. Els cognoms Chiva, Pallarés, Moles, Alagarda i etc, que abunden a la llista, tenen molt de predicament a les comarques de Castelló. Com a mínim vuit dels membres de la llista tenen origen castellonenc. No ho critiquem. Tota la gent dels Països Catalans són els nostres germans. Qualsevol d'ells pot militar o presentar-se al nord, a l'est, al sud o a l'oest. El PP gironí és un exemple del compromís per un país que comença a Salses i que acaba al Carxe (Múrsia) i que va de l'Alguer fins a Fraga. N'estem més que segurs que, ben aviat, el PP gironí aplaudirà les anades i vingudes d'en Puigcercós o d'en Mas a les terres de València. Llarga vida als Països Catalans!

El mariscal Crespo

2007-03-14T08:13:00.000-07:00

Lloret té un mariscal de camp anomenat Xavier Crespo. L'actual alcalde, i diputat, de CiU ha anul.lat totes les ombres de l'oposició. Els socialistes han quedat convertits en un partit de lil.liput que camina directament al desastre més espantós. Elorza: és millor una retirada digne, que la derrota escruixidora que t'espera. El mateix passarà amb el PP. Si en algun lloc tenien escasses possibilitats el partit de la família Veray, ara ni això. L'abandó del gran Teixidor per fundar un partit de nom sublim (el GRILL, grup d'independents per Lloret) ha deixat sense oxígen als populars lloretencs. A més, el número 2 de les llistes s'ha despatxat amb unes declaracions lloant al mariscal Crespo. Diuen que darrera l'èxit de Crespo s'hi amaga una mossa especialista en màrqueting polític i shows mediàtics, una espècie de Madí amb faldilles. El cas és que Crespo s'encamina cap a un nou, i encara més rotund, èxit electoral. Lloret es prepara per ser l'últim, i més valuós, baluart de Convergència.

Els convers estrenen local a Girona

2007-03-14T03:32:00.000-07:00

Els convergents gironins estan fent les maletes per un nou trasllat de seu. Es desplacen a la milla d'or del poder institucional gironí, prop de la Delegació del Govern, prop de l'edifici dels sindicats i la FOEG, estan a tocar del col.legi de metges i ben a la vora d'on hi havia la plaça de toros del Banc d'Espanya. Els convergents han comprat pisset. I això sorprèn en temps difícils per una coalició que ha perdut el poder i que tem encara perdre més poder (a escala local) Però algú a Convergència es deu sentir segur de poder pagar la picassada que els demanen pel nou local (s'especula que la cosa s'acosta als 100 quilos de les antigues pessetones) Potser la clau per pagar la nova hipoteca està a l'altra costat de la Gran Via, a l'edifici del poder espanyol a Girona, en el despatx del subdelegat on hi ha, des de sempre, un telèfon directe amb la Moncloa. Potser allà els convergents trobaran la veu amiga, l'esperança en forma de telèfon, que els farà l'última i més prometedora de les propostes. Ministeris que tenen forma de bot salvavides.

A punt per la paritat?

2007-03-13T08:37:00.000-07:00

La Llei de la paritat entre aquesta setmana al Congrés dels Diputats. De fet, no hi entra, sinó que torna del Senat. Per tant, a ses senyories del Congrés els toca només la feinada de prémer el botó i deixar llesta de la famosa Llei de la paritat. Una llei, recordem-ho, que obliga a les candidatures locals dels municipis de més de 5000 habitants a tenir un 40% de dones a les llistes. Però la llei està feta a propòsit per evitar picaresques i per evitar que el 40% de dones s'apilonen en els últims llocs de la llista. La llei obliga així, a col.locar un 40% de dones en trams de 5 candidats. Es a dir, entre els 5 primers hi ha d'haver-hi un mínim de dues dones. De la mateixa manera que del 5 al 10, i així consecutivament. Davant els incrèduls que confiaven que aquesta llei mai seria aprovada, els hem de dir que anaven ben equivocats. La llei està al dente. La llei està a punt de ser servida. I la llei, i això és el divertit, amenaça moltes candidatures. Veurem quantes hauran de córrer a buscar dones sota les pedres.

El PSC de caça al Pla de l'Estany: ara Serinyà

2007-03-13T05:26:00.000-07:00

En un anterior post parlàvem dels objectius militars que s'ha plantejat el PSC a la difícil comarca del Pla de l'Estany. Comentàvem la possible caça i pesca d'alcaldes convergents a Cornellà i Crespià. Insinuàvem altres possibles rutes a seguir. Però ens havíem oblidat de Serinyà. El municipi estrella del PSC on hi viu, des de fa anys, el genuí Manel Nadal. L'actual Secretari de la Mobilitat que penja d'en Quim Nadal. En Manel se n'havia refiat d'un constructor per fer la llista de 2003, un tipus polèmic que ha posat en evidència més d'una vegada el padrinatge d'en Manel. Finalment, el PSC s'ha decidit per deixar-lo de banda. I apostar per una coneguda cara del municipi. La Mercè Pulido. Exregidora d'Unió que va entrar al Consell Comarcal com un remolí de fúria, fins l'extrem de denunciar els alts sous que es cobraven allà i la poca feina que feien els consellers. Pulido va renunciar al seu sou i va renunciar, finalment, al càrrec de consellera. Temps després, va passar al grup mixt a l'Ajuntament de Serinyà. Pulido és una guerrera. Una lluitadora nata. I va prometre tornar a la política local, i ho ha aconseguit. De moment, el PSC a Serinyà aposta per una cara nova. Així, dels tres candidats que va presentar al 2003, només repetirà l'artista i alpinista Jordi Bosc "Barraca".

Guinó no té rivals

2007-03-10T04:18:00.000-08:00

L'alcalde Lluís Guinó és el rei de Besalú. Fa temps que ningú li fa ombra i que no es concreta cap alternativa que el pugui inquietar. S'acosten les municipals i Guinó torna a tenir el terreny aplanat per repetir com alcalde de la vila comtal. Sembla ser, però, que els socialistes intentaran una operació d'última hora. El projecte socialista, però, està més pensat per anar sumant llistes i llistes que pas per fer res interessant contra en Guinó. I això que el Delegat d'Agricultura de la Generalitat, en Pitu Guix, és socialista i de Besalú, i havia estat en els seus dies regidor a l'Ajuntament. Ni així. Els socialistes faran una llista descafeïnada, resistencial, testimonial. Res més. La constatació més clara és que en Guinó continuarà essent l'alcalde de Besalú fins que se n'afarti.

Els neofranquistes de Girona sortiran al carrer

2007-03-08T09:42:00.000-08:00

L'última vegada que els franquistes van sortir al carrer va ser per custodiar la baixada de Franco per les escales de la Catedral. Que tiempos aquellos, on ells eren els únics que podien manifestar-se. Per exaltar el règim carnisser. Per acollonir als demòcrates amb les seves salutacions romanes i la seva equipació falangista. Ha plogut molt des de llavors. Però tornaran al carrer. Insultant la intel.ligència. Gosen parlar de llibertat els qui van ser còmplices de l'última dictadura feixista d'Europa. Parlen de defensar les víctimes qui ha manipulat la memòria de l'11-M i qui ha organitzat una guerra que només ha fet que portar sang i destrucció sobre milers d'innocents. No importa. Porten molt temps instal.lats en la mentida, en la manipulació, en l'amenaça.

L'alcalde de Calonge, rei del màrqueting

2007-03-08T04:06:00.000-08:00

La nova tipologia d'alcaldes convergents abracen la religió del marquèting. Són moooooolt bons. Crespo a Lloret va ser dels sacerdots més avançats incloent la musa d'OT- La dolça Nina- a les llistes. A la costa brava destaquen altres alcaldes del marquèting convergent (el gran Pàramo, a part, perquè aquest juga en altres categories) Ens referim a Lobato de Sant Feliu de Guíxols, en Charlie Negre de Torroella, i el millor de tots, en Jordi Soler, de Calonge. Per fer-se notar, l'alcalde calongí ja va adquirir en el seu dia la cúpula-ferralla del Fòrum. A qui se li ocorreria comprar una desferra d'un esdeveniment fracassat com el Fòrum de Barcelona? Doncs a l'alcalde Soler. En el seu dia es va personar als mitjans per anunciar-ho. I va col.locar l'artefacte, un engendre horrorós de metall, en un racò que amb prou feines es veu. Per preparar-se la campanya, Soler s'ha aventurar a un show anomenat "preparats pels 10.000". No, no es tracta d'una cursa atlètica, sinó d'una mena de celebració allargada en el temps per celebrar el creixement urbanístic de Calonge i Sant Antoni. El poble està ple de banderoles de la festeta i l'Ajuntament ja ha organitzat una mena de càsting entre els veïns per fer un anunci sobre el tema. Molt marquèting d'espardenya, molt de show d'estar per casa. No hi ha dia que l'alcalde en qüestió no surti a Tele Costa Brava per anunciar algun rotllo en vinagre, una festeta, un sidral, una fireta o el que faci falta. El millor: ahir. On l'alcalde va sortir per anunciar una zona wifi a l'ombra "dels oasis de la platja de Sant Antoni". L'alcalde es va despatxar amb una frase antològica "hem de preparar-nos pel segle XX". Es el que té això de fer tant de marquèting, que a vegades ja no saps què vendre, ni com vendre-ho.

El miratge de CiU: La Bisbal d'Empordà

2007-03-03T10:19:00.000-08:00

La Bisbal d'Empordà és d'aquelles poblacions que té la fama de ser "convergent de tota la vida". Si mirem els resultats, però, descobrim que en la primera legislatura hi va manar Esquerra i des de 1995 hi governen els socialistes. Convergència va manar als anys 80 amb majories absolutes. Però els despropòsits convergents i unionistes van acabar per liquidar tota l'herència. L'any 1999 CiU se situà, de la mà d'en Foradada, amb 2 regidors. L'any 2003 de la mà d'un altre unionista com en Xevi Dilmé CiU va baixar fins tenir només un únic regidor. D'això se'n diu anar de mal en pitjor. Des de llavors la Federació ha intentat refer-se de les trompades. Per això van nomenar Núria Anglada com a cap de llista. Però fa poc l'Anglada se'n va desdir. I els convergents van haver de córrer per buscar candidat. I el van trobar amb un autèntic desconegut a la Bisbal malgrat ser el capitost dels botiguers: en Francesc Yruela. El candidat en qüestió estava col.laborant amb els socialistes de Pals i també era un habitual dels llocs comuns dels socialistes de La Bisbal. Una evidència més de les dificultats de reclutament dels convergents que han d'anar a buscar fora el que no troben a casa.

CiU en un miratge

2007-03-03T09:12:00.000-08:00

En un post anterior ja vam parlar de les misèries que envolten als de CiU de la comarca de Banyoles. Ahir, precisament, en Mas va desembarcar al Pla de l'Estany. En el miratge convergent, el Pla de l'Estany continua essent la terra de les adhesions unànimes i de les victòries incontestades. És la fantasia animada d'ahir i avui en que viu la Federació. En la comarca de les famoses majories convergents, Mas pensava que presentaria els onze alcaldables de CiU. Onze d'onze, com abans, com tota la vida. Això és el que li havien dit. El cas és que, ben aviat, algú va haver-li de dir que no se'n presentarien onze, sinó nou. Algú li va dir que a Esponellà i a Sant Miquel de Campmajor les coses estaven força crues. Tot seguit algú li va haver de donar una altra notícia: dos dels alcaldes que es posaven a la foto al costat d'en Mas viatgen dins l'òrbita socialista: el de Crespià i el de Cornellà del Terri. Algú li va dir, finalment, que aquell noi tan prometedor que havia de ser el candidat convergent l'any 2003 ara és candidat dels republicans. Mas no va immutar-se. Va seguir somrient com sempre. La Rigau li presentava gent a la Plaça Major. Tothom somreia. Tothom reia les gràcies al sequici convergent. Però quan la comitiva se n'anava, tothom se'n fotia del mort i del qui et vetlla. Es aquesta la dura realitat d'una comarca que ha canviat com un mitjó. Això sí: els convergents segueixen pensant que és el seu domini particular.

Els vells noms de la política local de Palafrugell

2007-03-02T03:34:00.000-08:00

La vida política palafrugellenca s'ha forjat, des de fa anys, amb els mateixos rostres. El cas més paradigmàtic és el d'en Medir. L'apotecari porta trenta anys a la graella política local. El seu curriculum personal és quasi un mirall de la història contemporània del nostre país. Ha passat pel PSUC, ha estat candidat del PSC i el 2003 va ser-ho per una Entesa coalligada amb Iniciativa. Com alcalde Medí ha anat i ha vingut, i el 2003, cosa inaudita en la política del país, va tornar després d'un llarg període d'hivernació. El mateix podríem dir del Doctor Reguant, un històric de la política local de la vila del suro. Reguant va arribar a ser un dels pesos pesants d'Esquerra a les comarques gironines fins que va enfrontar-se amb quasi tothom. Lluny de rendir-se, va acabar muntant un partit (AMC) que va arribar a ser decisiu a l'Ajuntament en la legislatura 1999-2003. El tercer diplodocus també està lligat al món de metges i malalts, és el farmacèutic Sunyer. Un home que va arribar a ser alcalde i president de la Diputació i que aquesta setmana diu adéu a la política local quasi per la porta de darrera. Sunyer és l'exemple de la decadència convergent, un partit que va tenir l'alcaldia durant molts anys de la vila palafrugellenca i que avui quasi no té representació a l'Ajuntament. Per substituir-lo, CiU rescata una veterana militant convergent: la Carme Bonal, que ja va estar a l'Ajuntament fa vuit anys. La vida política palafrugellenca, doncs, gira bàsicament al voltant dels mateixos noms, i d'això ja fa força temps.

El PSC de caça pel Pla de l'Estany

2007-02-28T07:18:00.000-08:00

El PSC sempre ha tingut un territori inhòspit: el de la comarca de Banyoles. Als anys 80 tenia gent de vàlua però tots eren conscients que els pesava la marca socialista en una comarca profundament pujolista. D'aquí va néixer la Plataforma i els Solana i cia es van fer amb l'alcaldia gràcies, precisament, a amagar la marca PSC. La Plataforma va ser decisiva a Banyoles fins el 99 en que va ser apartada per Esquerra. El 2003 el PSC va fer el primer intent per desembarcar amb força al Pla de l'Estany: la Plataforma va vincular-se definitivament als socialistes, i es van fer dues llistes socialistes més: a Serinyà (el poble on viu Manel Nadal) i Cornellà del Terri (de la mà de la jefa de la Unió de Pagesos del Pla de l'Estany) Els resultats dels socialistes, però, van ser més aviat pobres. Possiblement per això, el PSC es va fer amb els serveis d'un home amb mundologia, un polític de debò: en Pere Lladó. LLadó ha estat treballant a l'ombra des del 2003. El seu càrrec a Indústria de la Generalitat l'ha permès moure's amb tranquil.litat i fer el que sap fer: convèncer gent, guanyar-se gent, travar bones relacions. Avui el Diari de Girona ens desperta amb una notícia com la d'un Figueras (l'alcalde convergent de Cornellà del Terri) festejant amb els socialistes. Rere l'operació de caça de Figueras hi ha el seu bon amic Lladó, certament. I l'exdiputat convergent i avui assessor d'Indústria prepara noves i fulgurants incorporacions. Els nostres talps al territori ens parlen que Lladó té bones amistats en pobles com ara Esponellà, Crespià, Serinyà, Porqueres i Palol de Revardit. Llocs inhòspits pel PSC. Llocs on, de la mà de la fura d'en Pere, es podrien muntar candidatures suficientment solvents com per fer tremolar el fins ara omnipresent poder convergent. A hores d'ara, ens consta que el poder convergent local està neguitós davant una operació que pot deixar en no-res al mite del cavall de Troia.

Sitjar, finalment

2007-02-27T02:41:00.000-08:00

Finalment els republicans s'han tret la son de les orelles i han nomenat Miquel Sitjar com a Delegat Territorial de Cultura a Girona. Els mitjans i els opinadors estaven mooooooooooooolt preocupats perquè Esquerra no nomenava el capatàs de cultura. De fet, però, l'amnèsia de la gent és forta. De fet, de Delegat de Cultura a Girona fa temps que no n'hi havia. Des que Solana va decidir deixar el càrrec per discrepàncies amb la dermatòloga que feia de consellera. Una tal Mieres que no sabia de la missa la meitat. Un cop va marxar Solana, amb caixes destemplades, el càrrec va ser ocupat per Quintanas, el gran manitú de l'organització socialista a Girona. Des de la Delegació, Quintanas ha conduït el PSC amb mà de ferro, i ha fet tot allò que li pertocava com a sala de màquines dels socialistes: controlar, negociar, tractar, i imposar disciplina. A banda d'aquestes escomeses, Quintanas ha tret el nas a la Comissió Provincial d'Urbanisme per donar el seu vist-i-plau als projectes que tenien a veure amb el patrimoni (sempre obeint els dictats del sacerdot Nadal) És per això que, en el fons, la Delegació de Cultura a Girona fa molt temps que no ha tingut una direcció com cal. Donem, doncs, un marge de confiança al savi del Ripollès que, tot s'ha de dir, no té cap vincle familiar amb l'Arzalluz de Banyoles que dirigeix amb mà de ferro la casa dels republicans de Girona.

El malestar d'Iniciativa

2007-02-26T07:20:00.000-08:00

A IC hi ha un fort malestar provocat pel cas de la Núria Portulas. La detenció de la sarrianenca dirigida per la inefable Audiencia Nacional i amb la col.laboració del Departament d'Interior de la Generalitat ha col.locat IC en un tràngol difícil. Alguns dels qui ahir reien les gràcies als nois d'en Saura, avui no els perdonen el seu paper actiu en la detenció de la Núria. Això se suma al fet que a Girona totes les manifestacions demanant la llibertat de la sarrianenca passen inveriablement pel local d'IC de la carretera de Barcelona. Tot plegat ha provocat un profund malestar entre els dirigents locals d'IC. Algú els hauria d'explicar que el poder desgasta. Esquerra ja va patir, en la legislatura passada, manifestacions de professors interins a les portes dels seus locals. I d'ocupes. Ara els toca Iniciativa. I els toca, precisament, haver de rendir comptes davant una part del seu públic: els ocupes, els antiglobalitzadors, els del no a la guerra. Podem dir que IC ha aterrat, definitivament, en la vida real. I s'han donat compte que els reis no vénen precisament d'orient. A les comarques gironines, els Oloriz i els Boada viuen amb patiment el desgast que els ha començat amb el cas de la noia de Sarrià. S'han adonat que és molt complicat tocar campanes i anar a la processó alhora.

Fútbol i política

2007-02-26T07:07:00.000-08:00

Les dues coses més importants d'aquest món tenen vasos comunicants. Ens referim al fútbol i la política. I no hem d'anar fins Itàlia per trobar exemples. Les properes eleccions municipals són reveladores pel que fa a les connexions entre les dues religions modernes. A Figueres trobem dos casos paradigmàtics. El primer en la figura de Paco Canet, el Puyal de l'Empordà, l'home que més ha seguit la Unió com a comentarista de Ràdio Vilafant. A en Canet li ha sortit una plataforma d'independents que li fan costat i que es diu Plataforma Fútbol Club, en homenatge a Canet i on també hi veiem un home lligat a l'esport rei: en Pitu Duran. Els convergents figuerencs tampoc es queden enrere i han fitxat de dos una cèlebre figura de la Unió (l'exporter Quim Ferrer, ex del Barça Atlètic, del Murcia i de la Unió) La connexió entre els dos pols té un altre capítol a Santa Coloma de Farners de la mà d'en Xavier Bruset (exfutbolista i dirigent notori del club de futbol de la capital selvatana) A banda de dirigents i futbolistes, també trobem àrbitres que es dediquen a la política. Com l'excol.legiat Noguer Planas (alcalde de Mieres que ara pretén ser alcalde de Banyoles per CiU sota el padrinatge del periquito del règim José Antonio Samaranch) Un altre col.legiat, aquest en actiu, que està en política és la mà dreta del cap de llista republicà d'Anglès Jordi Fornés: el referee Moreno Urbano. Finalment ens queda parlar d'un dels homes forts de la Federació Catalana de Fútbol, la mà dreta d'en Roche, que va pel territori gironí fitxant gent pel PSC. Es tracta del plaestanyenc Pere Lladó, i que és la metàfora perfecte de la bona vinculació entre fútbol i política.

Marigó no sap jugar a les cartes

2007-02-23T09:33:00.000-08:00

El PSC a la Selva marítima no té sort. Podrien ser els reis del mambo i cantar cançons d'amor, i lluny d'això viuen en un declivi sense aturador. El cas de Lloret és el paradigma que la feina mal feta té fronteres: de l'alcaldia al no-res en quatre anys, i del no-res al zero absolut. A Blanes la situació no és gaire millor. Al principi, Marigó prometia. El seu somriure beatífic, el seu tracte amable i les seves maneres de confessionari semblaven actuar com un bàlsam davant l'època de l'eixut TutanRamos. Però el temps és implacable. El temps és un tauró que ho devora tot. Amb el temps, s'ha anat descobrint què s'hi amaga rere la cara d'àngel de Marigó. I el que s'hi amaga és un home que no resolt, que cau en el conflicte, que no té clars els objectius a seguir, que no sap conviure amb els socis, que no té un criteri definit sobre el que convé a la ciutat. Marigó es desploma. I aquest és un dels drames actuals d'un PSC que confiava en construir a Blanes un poderós baluard del seu poder municipalista. Mals temps per a la lírica socialista. I al cim, Marigó va cometre un dels pitjors errors d'un polític amb bon manual: deixar a l'oposició a Joan Puig. Un soci incómode però un opositor dels que saben fondre els ploms a l'equip de govern més blindat. Lluny d'apaivagar la mar de fons que creua la badia de Blanes, Marigó juga a la tempesta. I ho fa provocant una oposició amb històries com la Cooperativa Bladense. D'això se'n diu tenir poca visió de la jugada. D'això se'n diu jugar calés al pòquer sense conèixer les regles. D'això se'n diu tenir tots els números per sortir del casino amb una bóta per indumentària.

Directes als 30 anys de mandat

2007-02-22T04:30:00.000-08:00

El PSC a la Plaça del Vi està en condicions de celebrar, ben aviat, els seus primers 30 anys al govern de la ciutat. Una xifra incontestable que no s'ha pogut repetir en cap altra ciutat de les comarques gironines. A Salt, Figueres, Lloret, Blanes o Olot les alternances de govern han estat símptomes inequívocs del joc democràtic. A Girona, l'alternança es produeix entre alcaldes del PSC. L'any 2009, és a dir d'aquí ben poc, els socialistes gironins celebraran les seves tres primeres dècades a govern. No tenen rivals, ni alternatives, ni ningú que gosi fer-los cap mena d'ombra. Només a Barcelona ciutat el PSC pot presentar una marca similar. I això diu molt del poder omnipresent del clan Nadal per atrinxerar-se, resistir i anul.lar qualsevol intent de presa de la Bastilla. Però el PSC gironí va molt més enllà de la Plaça del Vi. Està ben posicionat a la Comissió provincial d'Urbanisme- allà on es talla el bacallà de les nostres comarques- a la Subdelegació del Govern de la mà del fidel Francesc Francisco Busquets, a les delegacions territorials en mans socialistes, a les conselleries importants de la Generalitat (PTOP) a la Universitat de Girona, a la cultureta local i comarcal. No hi ha res que escapi a aquest poder potent i rotund. La majoria dels qui han intentat fer-li ombra, són avui espectres sense rumb,

Notícies des d'Anglès

2007-02-22T02:51:00.000-08:00

ELA té corresponsals a Anglès. Gent que ens fa arribar notícies sobre les aigües turbulentes de la Federació CiU. A Anglès, en quatre anys, CiU ja ha canviat tres vegades el cap de llista. Primer l'alcalde destronat. Després el pacte amb els republicans que va fer que la Federació apostés per la filla d'en Guirado (un unionista que després d'un procés de reflexió s'ha tornat socialista, compte amb els processos de reflexió perquè t'aixeques convergent i te'n vas al llit essent amic de l'amo Nadal) I com que la Judith no acabava de fer el pes, els convergents han buscat entre la família per veure si els sortia un candidat. La regidora i dama de ferro de CiU local, la Maria Cairol, resulta que té un fill. Un tal Pere Figuereda que s'ha passat tres anys festejant amb els d'Esquerra i anant a tots els actes possibles per fer mèrits. Però com que els republicans van farts, no li van fer cas. Per tant, el Jutge de Pau ha seguit l'estela de la mare i s'ha postulat com a cap de llista local de CiU. Però la decisió no sembla agradar a la Judith que ja es veia d'alcaldessa sempiterna d'Anglès. I tampoc ha agradat a altres convergents locals que veuen com des de fora els hi volen arreglar la casa. Tot plegat podria traduir-se en una llista independent amb convergents rebotats i amb gent a dins que no remessin en la mateixa direcció que en Figuereda. Veurem si el Jutge de Pau farà valer les seves atribucions.

CiU de Banyoles enquesta els simpatitzants

2007-02-22T02:33:00.000-08:00

Els de CiU de Banyoles tenen una curiosa manera de fer enquestes electorals. N'acaben de fer pública una que, de tan poc representativa, deu haver fer posar vermells els pobres politòlegs de la federació nacionalista. D'entrada, segons han informat, van entrevistar 250 persones "a peu de carrer". O sigui que, en comptes de fer una selecció aleatòria per telèfon, devien aturar aquells que coneixien al mig del carrer. Molt bé, una manera fantàstica d'escollir la mostra de gent que t'interessa. Però per si això no fos poc, segons ells mateixos han reconegut, els feien preguntes tant "neutres" com que valoressin "la prepotència de l'actual equip de govern" o "la política d'aparador" de l'Ajuntament. Molt objectiu, sí senyor! El més fort de tot, però, han estat els resultats: ni entrevistant els seus amics han aconseguit fer suspendre l'equip de govern, i fins i tot l'alcaldable d'ERC atrapa el candidat de CiU en valoració (amb un 6'4 sobre 10 per a cadascun). El record i la intenció de vot no ens l'han comunicat. Potser és que, ni així, han aconseguit el resultat que desitjaven.

Armangué: tones de grisor

2007-02-21T10:24:00.000-08:00

En un país on funcionés la meritocràcia, Armangué faria fotòpies en un sotan sense llum. En el nostre país, en canvi, és alcalde en una ciutat gran. Com en Bustos o en Corbacho, tipus que als Estats Units vendrien butlletes de curses en el canòdrom i para de comptar. Però Armangué és alcalde. Un alcalde que s'ha passat mitja vida venent fum amb la tristor i el desengany del viatjant que va retratar Arthur Miller. Què ha aconseguit Armangué per Figueres? Res, anar tirant, com quan treballava d'empleat en aquell banc i s'acontentava en passar els dies i les hores. Ara Armangué ha tornat a treure el cap pel foraniu del seu sotan i ha demanat que la Facultat de Medecina pugui tenir alguna extensió a Figueres. Sap que perdrà, és clar. Sap que els seus, el PSC, prefereixen concentrar-ho tot a Girona, el seu feu inexpugnable, el feu del clan Nadal. Els seus, el PSC, no se'n recorden mai de Figueres, ni d'Armangué, ja ho tenen tot descomptat i amortitzat. Saben els seus, que Armangué és grisor, és el de les fotocòpies en un sotan qualsevol. Ell crida, interpel.la, demana, reivindica, i tot és debades. Mentrestant, amb el capcot i la mirada enfonsada, Armangué es va acostant cap al 27 de maig on l'esperen els dos historiadors per fer-li el repàs final.

Quintanas es dispara

2007-02-21T03:53:00.000-08:00

És una sort que una persona del talent com Josep Quintanas hagi deixat d'estar encorsetat per un càrrec de govern. Com a Delegat de Cultura, Quintanas viatjava amb un murrió a la boca i no podíem escoltar les seves perles fabuloses. Ara ja ha deixat el càrrec i l'enfant terrible del nadalisme torna a campar alegrament. Tornen els excessos com en aquells vells temps en que va agafar un walkie-talkie de la policia municipal i va assumir el comandament del trànsit de Girona, o com quan llançava les claus als municipals de la porta perquè li aparquessin el cotxe, o quan es va començar a convertir en un autèntic promotor de la Girona emergent. El Doctor Portland. Ara deslliurat de la responsabilitats institucionals, tornem a gaudir amb les seves invectives, la seva fúria, la seva mala llet, els seus cops de destral, el seu estil entre barroer, castrense, cridaner i intimidatori. El Sergent de Ferro del nadalisme torna a funcionar a ple pulmó. Avui s'ha despatxat a gust amb els republicans, amb els seus socis de govern a la Generalitat i l'Ajuntament de Girona. D'això se'n diu lleialtat, i se'n diu no tenir cap mena de complex per carregar contra els socis sense despentinar-se.

Els estranys candidats d'Iniciativa

2007-02-21T03:39:00.000-08:00

Iniciativa no és una tenda de campanya de Woodstock, com creu algun despistat amb flors a les orelles i penjolls amb el signe de la pau. Nooooooooooo. IC no són gruppies, ni hippies, ni àngels de la guarda dels teixons i les anguiles. Noooooo. IC és una organització professional amb informes, objectius, mètodes freds i ambicions. Des del 2003 IC es fica el llit amb tothom amb l'única fita d'aconseguir una llista més. IC és un trapella emmascarat que aquí vesteix de lila i que una mica més amunt va de verd, de vermell o del que faci falta. A Blanes es diu EiuA, a Salt va de la mà de gent que venia del MDT, a la Garrotxa es guarneix en plan neorural i es fa dir Alternativa. A Arbúcies es deia CUPA i ara va d'Entesa de la mà d'un tal Garriga que fins no fa gaire deia que era l'organitzador de la manifestació del 18 de febrer. A Girona va d'ecologista radical i, fins fa poc, a Torroella deia que donava suport a l'UPM. Tot sigui per tenir més força, més presència, més llistes. Quan no troba ningú de la corda, IC es connecta amb qui faci falta. Com amb el mític cap de llista de Roses, un home que aprofita els plens de la localitat per ensenyar com s'ha de fer un nínxol o que presenta informes detallats per demostrar que en una obra l'equip de govern ha escatimat un sac de portland. També tenim notícies suculentes d'uns moviments d'IC en un poble de l'Alt Empordà. On els d'IC poden aliar-se amb un autèntic "defensor" del territori.

Lloret ciutat convulsa

2007-02-12T04:59:00.000-08:00

L'Alcalde Crespo és un dels pocs batlles de CiU que viu en una època de placidesa política. Mentre la casa comuna del nacionalisme gironí s'ensorra, o fa aigües, o presenta esquerdes més que serioses, a Lloret Crespo està aixecant una poderosa edificació gràcies a les runes dels seus adversaris. El cas Echegoyen, l'anterior cap de llista del PSC, és un harakiri polític en tota regla. La navarresa ha estat bandejada pels seus quan, no fas pas gaire, va ser recompensada amb un lloc a la Diputació i se li ca confiar part de la lampisteria orgànica del PSC a comarques. A més a córrer, i contra qualsevol manual de bon procedir polític, ha estat substituïda. La mateixa convulsió la pateix Iniciativa amb la seva candidata. I no fa gaire mesos, la va patir el PP amb el carismàtic Teixidor que els va deixar sense futur a la ciutat. Crespo, mentrestant, deu riure pel sota el nas. El qui havia estat un home proper a les tesis republicanes, viu avui una dolç periple polític a Convergència. Coses de la vida: mentre tot s'enfonsa a Lloret, Crespo sura. El contrari del que passa a la resta de municipis on CiU sembla l'única força que va cap a baix. Potser serà hora que els de CiU convidin al seu alcalde i diputat lloretenc a explicar el seu manual de bon navegant.

El PSC ja somia en la Diputació

2007-02-06T00:19:00.000-08:00

El PSC és el partit més professional del món. Porten tants anys a govern que ja no recorden el temps de les trenques i els pantalons de pana. A Girona, el PSC celebrarà el 2009 els seus primers 30 anys al govern de la ciutat. Una xifra que els va acostant a les mítiques marques del Bob Beamon de la política mundial, el PRI mexicà. La generació socialista s'ha fet gran manant. La prova irrefutable és la magnífica foto que ens van regalar el passat cap de setmana. Era el retrat de les panxes i les papades, de l'entrades i els cabells enfarinats, de les arrugues i de les espatlles corbades. Si algú s'entreté a rellegir les llistes electorals del 1979 o el 1980 descobrirà moltes de les cares que encara pul.lulen pel PSC. El poder professional. El poder global. El poder granític. Controlen l'Ajuntament de Girona amb guant de ferro. Controlen tot l'aparell de l'Estat a les comarques de Girona com si fos una finca rústica. Controlen una de les eines més estratègiques de la Generalitat de Catalunya a Girona, o sigui la Comissió Provincial d'Urbanisme, on el gran Manitú fa i desfà a la seva conveniència. Només se'ls resisteix una institució. La Diputació de Girona. Però ja estan preparant l'ambient i el clima, i el clímax i el que faci falta per obrir un debat. Insistiran en que convé un canvi. Insistiran en que convé erosionar el poder convergent. Insistiran que les polítiques "progressistes" han d'arribar a la Diputació. Insistiran que convé que el pacte d'esquerres sigui una realitat. I si no se'n surten, potser oferiran als convergents una gran coalició per "tirar endavant els grans acords estratègics gironins". Veurem tota mena de maniobres. Els professionals no volen quedar, com els va passar fa quatre anys, en el llindar de l'última institució que se'ls resisteix.

Les renúncies municipals de CiU

2007-02-06T00:09:00.000-08:00

El mapa municipal dels convergents és una convulsió. És un símptome d'un partit en crisi que intenta amagar la mala maror darrera el somriure naturalíssim d'en Mas. A les Comarques gironines la convulsió ha agafat forma de renúncies continuades. Per començar tot el vodevil tragicòmic de Girona: nomenament d'un candidat d'Unió i nomenament d'un candidat de Convergència. Posteriorment, el convergent es fa amb el control de la situació però comença a ser amenaçat. Dimiteix i és substituït per un noi d'Amer que, fins fa poc, demanava el no a l'Estatut i que ara va de convergent etiqueta sobiranista. El vodevil de Girona encara cueja amb sortides altissonants dels d'Unió de forma quasi permanent. Més renúncies. A la Bisbal la cap de llista plega al cap de poc de ser escollida. La substitueix un alcaldable d'un altre poble. Solució d'urgència, com sempre. Com en el cas de Banyoles on la renúncia del cap de llista també és arreglada amb un alcadable que és alcalde d'un municipi d'una altra comarca. Més solucions estranyes. Com la d'Anglès on CiU va obtenir l'alcaldia el 2003 però per comptes de posar-hi el cap de llista hi va posar la Guirado i ara aquesta ha estat rellevada pel famós jutge de Pau. Ara una nova renúncia. El cap de llista de CiU, un tal Traver, de Sant Joan les Abadesses. Renuncia quan fa poc que va ser proclamat. És normal tota aquesta llarga cadena d'incidiències? Sembla que no. Sembla que tot plegat és la constatació d'un neguit que ve de lluny, d'un malestar que es cou dins la federació i que pot esclatar en qualsevol instant.

Iniciativa abandona la CUPA

2007-02-05T07:40:00.000-08:00

L'habilitat iniciativera per excel.lència és el camuflatge. A Blanes es vesteixen de prosoviètics en forma d'EiUA, a la Garrotxa viatgen amb la mauletada, a Girona van de recicladors de tota la vida. És prodigiós, és una pirueta continua. IC-VERDS-EiUA-Col.lectiu Roig i Violeta-EPM-Alternativa per la Garrotxa-Enteses i el que convingui és com l'energia, ni es crea, ni es destrueix, només es transforma de forma permanent. En el cas d'Arbúcies, l'any 2003, els d'IC van intentar una maniobra divertida: fer-se peluts com en Nic i abraçar l'esperit cupero de tota la vida. Fabulós. Van pensar que tindrien una alcaldia no ja per la patilla, sinó per la barbassa. La jugada no els va sortir bé. La CUPA es va estimbar quedant rellegada a una força testimonial. L'home d'IC a Arbúcies, un tal Garriga, ho ha intentat tot en els mesos posteriors. Fins i tot ha ballat amb el llop republicà, i fins i tot s'ha personat com a portaveu de la famosa plataforma de la mani del 18 de febrer. Veient com la CUPA anava de mal en pitjor, IC ha provat una nova estratègia: trencar i fer camí en solitària. A Arbúcies es presenten en plan independent- així és com van voler ser vistos davant els mitjans, com sempre amagant la poteta, o tirant la pedra i amagant la mà- En fi, ara proven una de les seves submarques. I és que en tenen l'armari ple, pleníssim. Si aquí falla Alternativa, demà provaran amb Entesa, i si això torna a fallar treuran noves i galdoses sigles. Tot sigui per emmascarar que són els de sempre. Això sí, ven camuflats, que és el que convé. No sigui que algú s'adoni que darrera la poteta enfarinada hi ha allò de sempre

Lobato a la caça dels socialistes

2007-01-26T03:46:00.000-08:00

Cop d'efecte de l'alcalde Lobato de Sant Feliu de Guíxols. L'home que porta mesos resistint el setge ferotge de l'oposició (PSC, ERC, IC i els independents de Tots per Sant Feliu) ha sortit al contraatac. La víctima és un venerable exregidor socialista, en Ribas, que ha vist com urbanisme entrava a casa seva per paral.litzar unes obres il.legals. Ribas ho ha reconegut de seguit. Però el que més sorprèn a la capital ganxona és la celeritat, i el zel, amb que han obrat l'Ajuntament en matèria de disciplina urbanística. Una celeritat i zel que són una entelèquia en la ciutat on mana i remena l'inefable regidor d'urbanisme i especialista en robots Josep Amat. Un zel i una celeritat que l'oposició no ha vist en qüestions com el carrer Montjoi- on l'Ajuntament ha permès que un particular tanqui un carrer públic- o en POUM (ple de buits i amb irregularitats que van saltar a la palestra en el seu dia) Avui, però, l'hàbil Lobato ha aixecat una cortina de fum que es diu obres a casa d'en Ribas amb la que intentarà tapar moltes coses.

Què passa a Santa Coloma de Farners?

2007-01-25T01:21:00.000-08:00

Pel que fa a la política local, Santa Coloma de Farners és el país de l'estrambote. Una confluència de vents i temperatures irregulars deu provocar estranys comportaments polítics difícils de comprendre. Els últims episodis així ens ho recorden. A Convergència, per exemple, ha saltat una crisi de ganivets a l'iogular per un fet que hauria de ser el més raonable del món: la reelecció de l'alcalde. Hi ha hagut les primeres dimissions entre les quals s'hi compta la d'un pintoresc personatge, un tal Ruiz, amic de les cartes al director dels diaris i de les polèmiques. A en Ruiz l'ha acompanyat un altre personatge històric de Convergència. A Esquerra també hi ha hagut ball de bastons. L'elecció de Xavier Bruset, home de negocis i molt conegut a la vila, ha provocat l'ira furibunda d'una sèrie de personatges que comparteixen el pintoresquisme dels crítics de Santa Coloma. Entre ells l'antic cap de llista de 2003, un xicot que ara plega al.legant que Esquerra ha pactat amb en Montilla. A Santa Coloma són conegudes les absències de Piany per motius professionals, potser per això tot just ara s'ha assabentat del pacte dels republicans amb el PSC. El més segur que els crítics republicans acabin pelegrinant a venerar al seu ídol favorit: el metge i irredent Carretero. Hi ha un nexe entre els uns i els altres: la colomenca Carandell que, segons sembla, fa costat al qui en el seu dia la va fitxar a Governació. Algú es preguntarà, i els altres partits com estan a Santa Coloma de Farners? El del PP ha estat repudiat per la direcció "provincial". I el PSC està tan fotut a la capital de la Selva que ni crisis té. Els ecoenciams segueixen en stand-by.

Gibrat s'ofereix

2007-01-24T07:53:00.000-08:00

Narcís Gibrat és el cèlebre alcalde de la Tallada, un municipi a cavall entre els dos empordàs. Gibrat, com el seu poble, també ha estat a cavall de moltes coses, en especial de partits polítics. Ens expliquem. Primer va ser militant d'Esquerra. Home fidel a Josep Hortalà- l'inefable individu al qual, ben aviat, li dedicarem sucosos divertimentos- va abandonar Esquerra quan l'actual capo de la Borsa va ser bandejat en un Congrés Extraordinari. Els partidaris d'Hortalà van dividir-se en la fugida. El grup més nombrós- capitanejat pel Baró d'Oix- va formar un sucedani anomenat Esquerra Catalana per entrar de caps a Convergència. Gibrat va ser dels pocs que no va triar aquell camí i va preferir les faldilles socialistes. L'alcaldia de la Tallada, gràcies a Gibrat, va passar d'Esquerra al PSC. De la nit al dia. Fa temps, però, que en Narcís es troba incómode a les files socialistes. Deu haver vist passar molts càrrecs per davant que han acabat ocupats per altres companys de partit. Deu haver vist passar el temps i no es veu de diputat provincial de l'oposició durant tota la vida. És per això que fa temps que Gibrat s'ofereix en veu alta. A tort i a dret. Ens consta que s'ha ofert als republicans però l'Arzalluz i els seus pistolers no compten amb ell. Ens consta, també, que s'ha ofert a Convergència. I com que a CDC viuen èpoques difícils estan disposats a ser molt més generosos. Gibrat, de moment, ha fet efectiu el seu pas al grup mixt de la Diputació. Primera escenificació. No ens estranyi que la segona etapa del seu viacrucis particular sigui una roda de premsa amb en Casadesús al costat. Serà CDC l'última etapa en el camí d'aquest pelegrí de la política? Temps al temps. Els Hereus dels Àngels Confidencial seguirem informant.

Els Àngels Confidencial ja tenen hereus

2007-01-23T07:46:00.000-08:00

Els Àngels Confidencial ja té relleu. En som els hereus perquè no estem disposats a deixar apagar la flama iniciada pels primers àngels. No formem part del pecat original, però volem seguir pecant. Volem continuar escrivint, explicant, descobrint, opinant i sobretot, desemmascarant l’oasi gironí. Tal i com ho van fer “els mestres”. Tal i com ho van fer el primer exèrcit celestial que des de la xarxa il·luminava la informació política de les comarques gironines. Agafem el relleu, perquè som gent d’arrel i la tradició d’herències empresarials és llarga a les comarques gironines. El registre mercantil està trufat de SL comandades per “hijos de ...” o “vidua de...”. I nosaltres som els hereus dels qui amb esperit emprenedor va aixecar l’imperi de la veritat. Ens trobareu allà on llegíeu als clàssics. En aquest món virtual a mig camí entre el santuari de les Gavarres que tot ho veu, que tot ho sap i les confidències a cau d’orella i de barra de bar que tan bé va retratar Ellroy. Ens trobareu aquí perquè algú hi ha de ser. Tal com deia el gran capità Dudley Smith a LA Confidential: “La nostra justícia ha de ser ràpida i despietada”. Hem agafat el relleu perquè el país ho necessita. Però estigueu tranquils, perquè és la tercera generació la que es pateja el patrimoni familiar. A nosaltres ens toca ampliar-lo.